dijous, 29 de setembre del 2011

Els procesos geològics externs

En el post anterior vam comentar que hi ha tres agents geològics externs principals: l'aigua (en totes les seves formes), el vent (o millor dit l'atmosfera) i els éssers vius. Per tal de poder avançar en la comprensió dels canvis als que es veu sotmesa la superfície de la terra, cal tenir molt clara la diferència entre el que es denomina agent i el que es denomina procés. Amb agent geològic extern, ens referim a qui és el causant o qui realitza l'acció que permet agredir el relleu. D'altra banda, quan parlem de procés geològic extern, ens referim a quina és l'acció que està provocant l'agent geològic extern i que permet que el relleu canvii. Així doncs els dos mots fan referencia a conceptes diferents però relacionats.
Els processos geològics externs es poden classificar en dos famílies: Els qui s'encarreguen de destruir el relleu i el que s'encarrega de construir-ne de nou. Així doncs podem parlar d'una banda d'Erosió i d'un altre de Sedimentació.
L'Erosió és el procés mitjançant el qual el relleu és desgastat, és a dir, l'erosió destrueix la roca i a la vegada s'emporta les restes que ha desgastat. L'erosió per tant implica dos conceptes nous: la destrucció de la roca, que en geologia s'anomena: Meteorització i el Transport posterior de les partícules desgastades.
La Meteorització és el procés que destrueix la roca in situ, és a dir, en el mateix lloc on està ubicada. No es dóna cap tipus de transport i pot ser de dos tipus diferents:  
  • Meteorització física, quan no implica un canvi físic en la composició de la roca. Per exemple la congelació de l'aigua a les esquerdes

  • Meteorització química quan es dóna un canvi químic en la composició de la roca. Per exemple la dissolució d'un massís calcari per formar un relleu càrstic.

Quan ens referim al transport, hem de tenir en compte que les partícules no es mouen per si mateixes, ha d'actuar algun agent per tal que puguin ser transportades. Els agents que es poden encarregar de transportar les partícules són:
  • La gravetat: si el desgast es produeix a zones elevades, el propi pes de les partícules pot afavorir a que aquestes caiguin a zones més deprimides.
  • El vent: té una gran capacitat de transport. Les partícules poden viatjar tant en suspensió com per arrossegament, rodolament o saltació. 
  • L'aigua: és l'agent amb major capacitat de transport, ja que suma a les que ja té el vent, la capacitat de dissolució i de flotació. Així doncs les partícules poden viatjar dissoltes, flotant, en suspensió, rodolant, arrossegant-se i saltant.
Per últim, un cop hem vist l'erosió, la meteorització i el transport, cal parlar del procés que ens falta, un procés que es dóna en determinades circumstàncies i que respon a la pregunta:

Què se'n fa de tot el material que els agents de transport estan traslladant? 

Em de pensar que per molt aigua que baixi per un riu, per molt vent que faci un dia de tempesta, tot això ha de parar en algun moment. L'energia que dóna força a aquests processos no es infinita i arriba un moment en el que simplement deixen de funcionar. En el cas d'un riu és quan aquest arriba al que s'anomenen Conques sedimentàries.
Les conques sedimentàries són zones deprimides del relleu, és a dir, zones baixes, que en condicions normals no solen tenir canals de sortida per als materials que acumulen. Aquestes zones que poden ser continentals o oceàniques, són els llocs on els agents de transport solen dipositar el material que arrosseguen.
Però això sí! hem de tenir en compte que no sols hi ha sedimentació en les conques sedimentàries. Pensem que quan l'agent que està transportant el material perd força, ja sigui per que arriba a una zona deprimida o conca sedimentària o per que perd tota la energia que li permetia transportar-lo, simplement deixa anar les partícules dipositant-les al terra. A aquest procés se li anomena Sedimentació, i pot succeir tant en les lleres d'un riu, com en el fons dels llacs, com a la vessant d'una muntanya o a una llarga extensió desèrtica. Per tant de zones on es produeix sedimentació hi ha de molts tipus i dependrà de quin sigui l'agent de transport que hi estigui actuant.
Però, això sí, els materials no només poden sedimentar per que es donin canvis físics de pèrdua d'energia. També es pot donar la sedimentació, quan hi ha un canvi en les condicions químiques de l'ambient. Un exemple d'aquest fet és quan un basal s'evapora al terra i deixa rere seu tot de cristallets de sal.

Bé, per fi arribem al final d'aquest post en el que hem descobert quins són els processos geològics externs que afecten al relleu. Espero que no hagi estat molt difícil.

Fins un altre!

dijous, 22 de setembre del 2011

El cicle geològic extern

Any rere any, segle rere segle, l'aigua, l'atmosfera i els éssers vius, coneguts com a agents geològics externs, s'encarreguen d'anar destruint progressivament el relleu. Arrosseguen el material i el dipositen en conques sedimentàries on encara restarà molt de temps de penúries i agressions externes abans de tornar-se a convertir en roca dura. Ja que tot el que els agents geològics destrueixen, la terra ho torna a convertir en roca.
Un cicle que mai acaba, que sempre està en moviment, que crea roca per tornar-la a destruir. I és que la terra és un planeta sempre canviant, viu i ple d'energia. 
Però quina és la força que proporciona aquesta energia? 
El Sol, meravellós Sol, que dóna l'escalfor necessària a l'atmosfera per posar en moviment l'aire i produir els corrents marins, sense destruir l'ecosistema en el que vivim. 
La rotació de la terra, subproducte del moment de la seva formació, té l'avantatge d'anar a la velocitat justa per tal d'afavorir la formació dels vents, que es desplacen a diferents velocitats i distribueixen la calor del Sol per tot el planeta. 
I per últim, la gravetat, la força que ens manté enganxats al terra, que atrau a tot el que l'envolta, però que és suficientment dèbil com per permetre el moviment sobre el planeta.
Tots són casualitats, vivim en un món nascut de la casualitat. Fins i tot la vida a la terra és una casualitat! però d'això ja en parlarem en un altre moment, ara es tracta de discernir i comprendre, com actuen aquests agents geològics que hem esmentat i quins són els relleus que deixen al seu pas.

Fins a la pròxima!

Hola a tots!

Soc la Cristina Pineda i soc profe de Ciències Naturals a secundària!
Aquest bloc neix amb la idea de ser un suport per als alumnes de CN de l'Institut El Vern on durant aquest curs tinc el plaer de donar-hi classes.
Sobre mi comentar que soc geòloga, vaig acabar la llicenciatura en 2004 i tot i que vaig estar treballant a la geotècnia durant un temps, vaig descobrir que aquest no era el meu camí. Des de que treballo a la docència soc més feliç, he trobat el que realment m'agrada.

En aquest bloc, a partir d'ara, trobareu informació, enllaços i recursos corresponents al currículum de CN de segon d'ESO. Recomano a tots que els consulteu ja que us poden ser d'utilitat en els vostres estudis. 

Molts ànims a tots!