L'acció geològica de l'aigua I: Torrents i rius

És l'element que caracteritza el nostre planeta. Per això, normalment diem que el nostre planeta és un planeta blau.
El 71% de la superfície del planeta està coberta d'aigua. D'aquesta el 96,5% està als oceans i per tant és aigua salada. Un 1,74% correspon a l'aigua continguda en els casquets polars i els glacials. Un altre 1,72% correspon a les aigües subterrànies. Per tant, si fem els càlculs, només ens queda un 0,04% que es correspon a l'aigua dolça que podem trobar a llacs, rius, atmosfera i éssers vius. Una quantitat irrisòria de la que depenem per sobreviure, ja que l'aigua és la clau de la vida. I a més a més, aquesta ínfima quantitat, respecte al que és el total de la superfície del nostre planeta, també és la causant principal de la gran quantitat de relleus que podem trobar. I és que l'aigua superficial té una gran capacitat erosiva en totes les seves formes.
Per analitzar la seva incidència, potser val la pena recordar com funciona el cicle de l'aigua:

 

Primer l'aigua s'evapora gràcies a l'escalfor del Sol. Aquest vapor passa a l'atmosfera on es pot condensar i formar els núvols que poden moure's per l'atmosfera gràcies al vent. Quan el vapor està a suficient altitud, perd la seva capacitat d'admetre més aigua i per tant aquesta precipita. Les precipitacions poden ser d'aigua, calamarsa o neu, tot depèn de la temperatura a la que estigui l'atmosfera. Un cop han començat les precipitacions, l'aigua, gràcies a l'acció de la gravetat, discorre per la superfície fins arribar un altre cop a l'oceà d'on havia sortit. Com hem vist, els tres agents que proporcionen energia als processos del nostre planeta participen activament en el cicle de l'aigua.
Tornant ara, als processos geològics externs, que és el tema que ens ocupa, cal comentar que la transformació del relleu comença doncs, amb el moment de la precipitació.

Les aigües salvatges
Quan plou, l'aigua busca el camí més ràpid que la retorni a l'oceà. S'escolarà per esquerdes, discorrerà per antigues lleres seques o erosionarà la roca al seu pas per tal de construir-se ella mateixa un camí. Així doncs, quan parlem de les aigües salvatges, estem parlant de l'aigua que ha precipitat amb força, en un dia de tempesta, que transcorre per una llera que no sempre és fixa i que depèn de l'estació de l'any, ja que en una època més aviat seca, no es donarà aquest fenomen. Davant la pregunta de quin tipus de relleu podem trobar, cal preguntar-se primer quina és la roca per la que l'aigua està transcorrent.

• Roca tova

Si es tracta d'una roca tova, com és l'argilita (argila endurida), l'aigua anirà arrossegant el material i tendirà a provocar una sèrie de canals a la roca en forma de V. A aquest relleu característic se li anomena Xaragalls.

• Roca dura susceptible a la dissolució

Davant una roca més aviat dura, però que l'aigua pot dissoldre, els canals que aquesta anirà formant tendiran a tenir una forma en U, degut al fet que a mida que va precipitant va dissolent el material i eixamplant el canal. Aquest relleu s'anomena Lapiaz i és característic de les roques carbonatades, ja que aquestes es dissolen amb l'aigua amb facilitat.

• Roca dura sobre una roca tova

Quan el que tenim és una sèrie de roques dures sobre unes roques toves, les aigües salvatges el que causen és una erosió constant de la roca tova fins que aconsegueixen trencar la roca dura deixant al seu pas una mena de columna amb un tros de roca a sobre. És l'anomenat relleu de Pilars Coronats.

Encara que existeixen més tipus de relleu, els més importants són aquests. Hem quedat que les aigües salvatges són estacionals i no transcorren per una llera fixa, per això el seu poder erosiu és molt alt i per tant els únics relleus que poden causar tenen a veure només amb l'erosió.

Els Torrents
Tot i que els torrents també depenen de les precipitacions estacionals, ja que no sempre hi circula aigua, a diferència de les aigües salvatges, sí discorren per una llera fixa. Això els confereix una sèrie de característiques particulars, observem un torrent de prop per estudiar les seves parts:

• Conca de recepció

 La conca de recepció és la part alta del torrent, s'anomena així perquè és la part on rep les precipitacions, i per tant serà la zona on succeeixi la major part de l'erosió. Té forma d'embut perquè és així com canalitza l'aigua per a que acabi sortint per el canal de desguàs.

• Canal de desguàs

Com el seu nom diu, és el canal per on l'aigua recollida en la conca de recepció transcorre fins a la desembocadura del torrent. En aquesta zona el procés predominant seria el transport, ja que l'altitud va disminuint progressivament causant que l'aigua ja no tingui tanta força com per anar erosionant les lleres.

• Con de dejecció

A la desembocadura del torrent se li anomena con de dejecció. Sol tenir forma de ventall, ja que tot el material que transporta l'aigua es distribueix per el relleu de forma uniforme en totes direccions. En aquesta zona, la capacitat de transport s'ha vist minvada per la disminució brusca de l'altitud. Així doncs, l'aigua deixa anar el sediment que transporta, sent aquest el procés que hi predomina.

Els torrents sempre seran de transit més aviat curt solen desembocar en cursos d'aigua fixa: Els rius.

Els Rius
Hem arribat a l'últim dels cursos d'aigua superficial que estudiarem en aquest post. Tots sabem el que és un riu, però sabem fer-ne una definició correcte? Un riu és un curs d'aigua fix que no depèn de les aigües estacionals i que gaudeix d'una llera definida. Es podria dir que un riu és un torrent a gran escala. Té tres parts definides, amb característiques geològiques diferenciades:

• Curs alt

El curs alt és la font del riu, és la zona que proveeix al riu de tota l'aigua que transporta. Solen ser zones altes, on l'aigua té una forta capacitat erosiva. Per aquest motiu els relleus són normalment escarpats en forma de V. Els relleus característics d'aquesta zona són els congostos, els salts d'aigua i les marmites de gegant. Els sediments que transportarà seran principalment angulosos, ja que l'acció de l'aigua encara no ha tingut temps d'arrodonir-los.

• Curs mitjà

Al curs mitjà l'aigua ha perdut gran part de la seva força erosiva. El relleu és una mica més planer però amb certa pendent, per aquest motiu predomina més aviat el transport del material. Els meandres, que són les corbes que poden arribar a fer les corrents d'aigua característiques d'aquesta zona. Sobre el sediment, és més arrodonit que al curs alt, però no tant com al curs baix.

• Curs baix

S'anomena curs baix a la part final del riu. Compren la part més planera del curs d'aigua fins a la desembocadura. En aquesta zona l'aigua ha perdut la seva capacitat de transport per tant progressivament va dipositant els materials que arrossegava. Així doncs, el procés que predomina en aquesta zona és la sedimentació. D'aquí són característics els deltes i els estuaris.En aquesta zona, l'acció de transport de l'aigua ha arrodonit completament el sediment formant el que anomenem "còdols".


Bé, fins aquí els cursos d'aigua superficials. En un pròxim post, parlarem de les glaceres, és a dir, les aigües superficials gelades!