dilluns, 3 d’octubre del 2011

L'acció geològica de l'aigua II: Les Glaceres

Les aigües dolces superficials no sempre es presenten en estat líquid. A l'alta muntanya, la neu normalment sempre fa acte de presencia, així mateix, a l'hivern la calamarsa també es comuna. Tota aquesta aigua gelada forma acumulacions que poden tenir un gran espessor. Tot i que semblaria que per ser aigua relativament sòlida s'hauria de comportar com un sòlid, això no succeeix. El motiu és simple: la neu flueix. Les característiques químiques especials del gel provoquen que quan la capa és suficientment gran el gel pugui fluir, és a dir, de moure's. I cap on es mourà? quina és la força que atreu tots els cosos cap a les zones deprimides? La gravetat. És a dir, una gran acumulació de gel tendirà a moure's pendent avall buscant les zones més baixes.
Abans de parlar sobre el moviment de les acumulacions de gel, primer cal parlar de com són aquestes acumulacions i com les caracteritzem.

D'una banda trobem les grans acumulacions de gel que hi ha als casquets polars, a aquestes acumulacions se li anomenen: casquets glacials. Aquestes enormes quantitats de gel suren en l'oceà àrtic o cobreixen completament les terres emergides de l'Antàrtida. Es calcula que hi ha tal quantitat de gel que si s'arribessin a fondre el nivell del mar pujaria prop d'un metre. Podem pensar que és poca cosa, però si aquesta xifra la distribuïm per tota la superfície del planeta ens adonem de l'enorme quantitat d'aigua que contenen aquestes zones.


No sols hi ha aigua congelada als casquets glacials. A l'alta muntanya trobem el que s'anomenen: neus perpètues. Són zones on la temperatura mai arriba a pujar dels 3º o 4º i per tant la neu no es fon mai. És aquí on es forma l'agent erosiu que estudiarem en aquest post: Les Glaceres.




Les glaceres són acumulacions de neu que s'han solidificat.  Aquestes acumulacions es poden presentar només en reservoris sense sortida que s'anomenen circs glacials, per la seva forma arrodonida. Són les anomenades glaceres pirinenques, ja que són pròpies de muntanyes de baixa altitud que no permeten grans recorreguts.


D'altra banda, quan la glacera es dóna en un terreny propici aquesta pot arribar a fluir, a moure's i per tant genera el que s'anomena llengua glacial, que és una mena de riu de gel que es desplaça lentament per la pendent de la muntanya. Són les anomenades glaceres alpines, ja que són pròpies de la serralada dels Alps. Així doncs la diferència principal entre una glacera alpina i una glacera pirinenca és que la primera conté tots els elements d'una glacera: el circ i la llegua i la segona només conté el circ.

Bé, un cop definides les parts n'hem a veure les característiques de cadascuna:
  • El circ glacial
El circ és la zona de la glacera que acumula la neu, la solidifica i la compacta. És l'equivalent a la conca de recepció dels torrents, ja que en aquesta zona és on es rep la neu. Sol tenir forma circular, per això se li anomena circ, ja que en llatí circulus vol dir cercle. D'altra banda, a diferència dels torrents, el circ no és la part més erosiva del glacial. Com és en aquesta zona on s'acumula, el moviment és més aviat baix i per tant la fricció amb la roca és menor.

  • Llengua del glacial:
La llengua és el "riu" de gel que es desplaça pendent avall. Aquesta és la part més erosiva del glacial ja que és la que causa més fricció amb la roca. Així mateix, la seva capacitat de transport és molt alta. Si be l'aigua líquida pot desplaçar roques de certa mida, només en moments de pluges torrencials aquesta mida pot ser important. D'altra banda, el constant moviment del mur de gel té una capacitat d'arrossegar pes tan elevada que les roques poden ser una mida força elevada. La fricció constant del gel i de les roques que transporta són les que s'encarreguen de produir l'erosió del relleu.

La llengua del glacial produeix un relleu molt característic ja que com es tracta de masses immenses de gel, la seva superfície d'erosió és molt més gran que la d'un riu i per tant provoca el que s'anomenen valls en U, a diferència dels rius que provoquen un relleu en forma de V.
Un altre aspecte interessant de les glaceres és el tipus de sediment que provoquen. Com la seva capacitat de transport és tan alta, els trossos de roca que arrenquen de les lleres viatgen envoltats de gel, que el protegeixen de la fricció amb la resta de roques per tant no s'arriben a arrodonir de manera que els "còdols" són angulosos, plens d'arestes. Així mateix, les glaceres tant poden transportar fragments grossos com més petits, i és el gel el que els envolta, no dóna peu a que s'organitzin per mides. És a dir, el gel porta el material tot barrejat sense que es pugui organitzar. A aquest tipus de sediment se li anomena Morrena, i pot estar situat tant en el front de la llengua del glacial, com en els laterals com en la superfície tal i com ho podem veure al següent gràfic:

Bé, fins aquí les glaceres. Al pròxim post parlarem de les aigües subterrànies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada