diumenge, 20 d’octubre de 2013

Els glúcids: Disacàrids

La unió de dos monosacàrids dóna lloc a una estructura anomenada disacàrid. El grup aldehid del primer monosacàrid s'uneix a qualsevol radical del segon monosacàrid desprenent una molècula d'aigua i donant lloc a un enllaç o-glicosídic.
De la mateixa manera que els monosacàrids, els disacàrids són sòlids blancs, cristal·lins, solubles en aigua i dolços.
L'enllaç glicosídic pot ser de dos tipus:
  • Monocarbonílic quan s'estableix entre el carboni carbonil (aldehid o cetona) del primer monosacàrid amb un carboni no carbonílic de l'altre monosacàrid. Això fa que el grup carbonil no enllaçat pugui reduir el reactiu de Fehling i per tant sigui fàcilment detectable mitjançant aquesta prova. Aquest enllaç es present en la maltosa, la cel·lobiosa i la lactosa.
  • Dicarbonílic és l'enllaç que s'estableix entre els dos grups carbonils dels dos monosacàrids de manera que aquest disacàrid no tindrà la capacitat de reduir el reactiu de Fehling. És el present a la sacarosa on s'estableix entre l'hidròxid del primer carboni anomèric del primer monosacàrid amb l'hidròxid del carboni anomèric del segon monosacàrid.
En funció de si el primer monosacàrid es alfa o beta l'enllaç o-glicosídic s'anomenarà alfa-glicosídic o beta-glicosídic.
  • Sacarosa
S'estableix entre una molècula D-glucopiranosa i una altra D-fructofuranosa unides per un enllaç alfa(1-2).
Es troba principalment a la canya de sucre i a la remolatxa sucrera i es comercialitza com el sucre de canya. No té la capacitat reductora per actuar sobre el reactiu de Fehling. Així mateix tot i que la sacarosa es dextrogira, si hidrolitza es torna levogira.

  • Lactosa
Està formada per una molècula D-galactopiranosa unida a una D-glucopiranosa mitjançant un enllaç beta(1-4).
El fet que l'enllaç sigui monoglicosídic implica que pot reduir el reactiu de Fehling.
Es troba lliure a la llet dels mamífers de manera que es exclusiva dels animals. És la font principal d'alimentació dels nadons que en néixer comencen a fabricar l'enzim lactasa que serveix per hidrolitzar-la. Si desprès de la lactància es deixa de prendre llet durant un temps prolongat el cos deixa de fabricar aquest enzim i per tant el cos deixa de poder hidrolitzar la lactosa. Això fa que en arribar a l'intestí, la lactosa fermenti i doni problemes intestinals. És l'anomenada intolerància a la lactosa.
  • Maltosa

Aquest disacàrid està format per dues molècules D-glucopiranosa unides mitjançant un enllaç alfa(1-4)
Es troba lliure en el gra germinat de l'ordi i d'altres cereals. S'obté industrialment a partir de la hidròlisi del midó i del glicogen i s'utilitza per a la fabricació de begudes alcohòliques com la cervesa i el whisky.
És capaç de reduir el reactiu de Fehling perquè l'enllaç es monoglicosídic.


  • Cel·lobiosa

Està format per dues molècules de D-glucopiranosa unides per mitjà de l'enllaç beta(1-4).
No es troba lliure a la natura si no que s'obté per la hidròlisi de la cel·lulosa.
És capaç de reduir el reactiu de Fehling perquè l'enllaç es monoglicosídic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada