La reproducció en les plantes

En l'última sessió vam estudiar com es reproduïen els animals i vam fer especial incidència en els dos tipus de reproducció que hi ha: La reproducció sexual i l'asexual. Vam arribar a la conclusió que la reproducció sexual donava lloc a més variabilitat a l'espècie i per tant permetia millors adaptacions al medi. Però del que no vam parlar és com les plantes fan la reproducció. Tot i que en les plantes també hi ha certa variabilitat, és potser més senzill de treballar que no pas la reproducció animal.
Per tal d'estudiar la reproducció en les plantes potser val la pena, com sempre, començar per el que més coneixeu, el més proper i llavors tirar enrere en l'evolució per tal que veieu altres possibilitats.

La reproducció en les plantes amb llavor
Les plantes amb llavor fan reproducció sexual, per tant han de ser capaces de produir gàmetes. I qui s'encarrega de produir-los? Les flors, ja que aquestes són els òrgans reproductors de les plantes:

La flor està composta de diverses parts, cadascuna amb una funció determinada on els estams són els òrgans masculins que fabriquen el pol·len o gàmeta masculí i el pistil, òrgan femení de la flor on es fabriquen els òvuls o gàmetes femenins de la flor.
Les diferents parts de la flor i les seves funcions són:

• Corol·la: Estructura formada pels pètals de les flors que envolten els òrgans reproductors.
• Pètals: solen ser de colors cridaners que atreuen els insectes per ajudar en la pol·linització.
• Calze: estructura formada pels sèpals que serveix per a protegir la flor.
• Sèpals: fulles modificades, de color verd que protegien la flor durant la seva formació. Quan aquesta s'obren queden a la part de sota.
• Pistil: Òrgan reproductor femení de la flor, està format per l'estigma, l'estil i l'ovari.
• Estigma: Part superior del pistil. Conté una substància que permet que el pol·len s'adhereixi i a més a més està foradada per tal que el tub pol·linic hi pugui desenvolupar-se.
• Estil: Tub del pistil per on es desenvolupa el tub pol·linic.
• Ovari: Part de la flor que conté els gàmetes femenins.
• Estam: Òrgan reproductor masculí en forma de fil·lament que conté els sacs pol·linics.
• Antera: Part superior de l'estam.
• Sac pol·línic: situat a les anteres, es la part de l'estam on es formen els gàmetes masculins.

Les flors a la natura es poden presentar de formes diferents. Es pot donar el cas que la flor contingui totes les parts bàsiques i per tant sigui tant femenina com masculina o es pot donar que només sigui masculina o només sigui femenina.
Aquest seria un exemple de flor masculina:

Aquesta seria un exemple de flor femenina:

Sigui com sigui, en tots els casos es fa necessari que el pol·len viatgi des dels estams cap a la part femenina d'una flor per tal de donar-se la fecundació. A aquest procés se li anomena pol·linització i pot succeir de dos maneres en funció de com sigui la flor:

• Autopol·linització: quan la flor es pol·linitza a sí mateixa passant els grans de pol·len dels estams al pistil de la pròpia flor.

• Pol·linització creuada: quan els grans de pol·len d'una flor arriben a l'òrgan femení d'una altre flor diferent.

El pol·len d'una flor pot viatjar a una altre gràcies a diversos factors com pot ser el vent o els insectes. Ja vam comentar que una de les grans avantatges del mutualisme és que les plantes en resulten beneficiades d'alimentar els insectes amb el nèctar que produeixen, ja que així el pol·len produït es transportat per ells de flor en flor.

Un cop el pol·len arriba al pistil de la flor es forma l'anomenat tub pol·línic. Aquest és una prolongació en forma de tub que s'introdueix a través de l'estigma fins arribar a l'ovari on el gàmeta masculí, transportat pel pol·len fecundarà l'òvul. Un cop fecundat es formarà el zigot que es desenvoluparà fins a formar l'embrió. Mentre en els animals l'embrió continua el seu desenvolupament fins arribar a formar l'individu adult, en les plantes l'embrió queda tancat dins d'una llavor en espera a que les condicions ambientals siguin favorables per al creixement de la planta.

Un cop formada la llavor es pot donar el cas que es formi un fruit al seu voltant que la protegirà i li aportarà nutrients a més de facilitar la seva dispersió ja que els animals es veuran atrets per el fruit i se'l menjaran, aconseguint així que la llavor pugui arribar a llocs molt llunyans de la planta original.
A part de gràcies als fruits hi ha més formes en les que les llavors es puguin dispersar:

• Vent: algunes llavors desenvolupen estructures que permeten que el vent les arrossegui amb facilitat. És el cas de la dent de lleó o de les llavors del pi:

• Éssers vius: algunes llavors han desenvolupat estructures que s'adhereixen al pelatge de molts éssers vius de manera que poden ser transportades a llocs llunyans.

Quan les condicions són adequades, la llavor germina, és a dir, l'embrió s'activa i comença el seu desenvolupament que implicarà el creixement primer d'una plàntula, o planta jove per desprès arribar a l'individu adult capaç de reproduir-se:

I què passa doncs amb les plantes que no tenen flors i per tant no produeixen llavors?
Les falgueres i les molses són plantes que no tenen flors i per tant no poden produir llavors. Aquestes, al igual que les meduses presenten alternança de generacions, és a dir, durant una de les etapes de desenvolupament les plantes presenten reproducció asexual i en la següent presenten reproducció sexual:

En aquest cicle biològic l'individu adult fabrica espores mitjançant la reproducció asexual. Aquestes espores, resistents a la baixa humitat i amb gran capacitat de dispersió seran arrossegades pel vent fins a zones humides on puguin créixer individus capaços de fer la reproducció sexual. Només amb alts continguts d'humitat els gàmetes podran desplaçar-se per trobar-se i produir-se la fecundació. Un cop s'hagi donat la fecundació, podrà créixer un individu adult que tornarà a començar el cicle.


Amb aquest post acabem la reproducció de les plantes i per tant tota la unitat relacionada amb les funcions vitals i els éssers vius.