Biomolècules: Sals minerals

A part de l'aigua, com a principis immediats tenim les sals minerals. Aquestes són compostos inorgànics constituents dels éssers vius que no poden ser produïdes ni degradades per ells. El seu origen és el sòl ja que constitueixen els minerals, formant part de les roques, o es troben dissoltes en aigua en forma d'ions que les plantes, a través de les arrels, incorporen a la cadena alimentaria.
Normalment les sals minerals es poden trobar a la natura en tres formes diferents:

• Precipitades en estructures sòlides: Constitueixen estructures insolubles en aigua i amb funció esquelètica, proporcionant sosteniment i/o protecció de les parts toves. Per exemple el carbonat càlcic es present en closques i conquilles de mol·luscs, el fosfat càlcic als ossos i col·lagen, la sílice als exosquelets de les diatomees, etc.

• Com a sals dissoltes dins dels components líquids de l'organisme. Quan una sal es dissol es dissocia en els seus anions i cations. Aquests poden interferir en el grau de salinitat de l'organisme o en el grau d'acidesa del mateix, afavorint o interferint en les reaccions químiques pròpies de l'ésser viu.

• Formant part de biomolècules, com per exemple els fosfolípids o les fosfoproteïnes.

Alguns dels processos en els que intervenen són:

• Transmissió de l'impuls nerviós, com el potassi o el sodi que generen potencial elèctric a les neurones.
• Contracció muscular: el catió calci (Ca2+) controla les contraccions de les fibres musculars.
• Síntesis de molècules orgàniques com la clorofil·la, l'hemoglobina o la hemocianina.

Quan es tracta de funcions, si revisem on trobem les diferents sals minerals en els éssers vius podem deduir la majoria:

• Funció estructural en closques, exosquelets i esquelets interns.
• Funció reguladora de la salinitat o efecte osmosi. És el pas del dissolvent a través d'una membrana semipermeable situada entre dos compartiments de concentració salina diferent de manera que el dissolvent passa de la dissolució menys saturada cap a la dissolució més saturada amb la finalitat d'igualar les concentracions. El medi més concentrat s'anomenaria hipertònic i el menys concentrat hipotònic.
• Funció amortidora o reguladora de l'acidesa. Alguns ions de les sals minerals poden reaccionar amb els ions o cations de l'aigua de manera que mantenen constant el grau d'acidesa dins l'organisme. Aquesta funció anomenada funció tampó, es vital per a realitzar la majoria de reaccions químiques.
• Necessàries per a algunes activitats enzimàtiques en les que sense la presència d'uns ions determinats no serien possibles.
• Afavoreixen la solubilitat de substàncies insolubles i per tant el seu transport mitjançant l'aigua, com es el cas de les immunoglobulines.