La Terra es va formar per acreeció de pols i roca a partir d'un disc protoplanetari fa uns 4570 milions d'anys.
Aquest disc protoplanetari va donar lloc al Sol i amb les restes més denses que el Sol no va integrar en la seva estructura es van formar la resta de planetes. Es pensa que originalment devien haver un centenars de planetes petits que orbitaven de forma erràtica al voltant del Sol. Tots aquests van anar xocant entre si fins a formar els planetes i les estructures actuals que coneixem.
La història de la Terra es divideix en 4 eons: Hadeà, Arqueà, Proterozoic i Fanerozoic. A la seva vegada cada eó es divideix en Eres, cada Era es divideix en períodes i cada període en sèries o èpoques.
Comença amb la formació de la Terra i finalitza amb l'aparició de la vida. Les roques que s'han trobat d'aquest eó (a Groenlandia) suggereixen que ja existia l'aigua líquida a la superfície de la Terra, que l'atmosfera estava principalment composta de CO2 i que durant aquest eó va succeir el catastròfic xoc interplanetari que va formar la Lluna i la gran pluja de meteorits que va portar l'aigua a la Terra.
L'eó Arqueà es caracterítza per l'aparició de la vida a la Terra en forma de cèl·lules procariotes, l'alta activitat volcànica i tectònica deguda a l'alt flux de calor, el doble de l'actual, i el bombardeix tardà de meteorits degut a l'enorme quantitat de residus extrasolars que hi havia al Sistema Solar primitiu.
Durant l'Arqueà apareixen els cianobacteris (fa uns 3400 Ma) que comencen a alliberar oxigen a l'atmosfera originalment composta per CO2 i formen les roques conegudes com a estromatolits (fa uns 3300 Ma) i les anomenades formacions de ferro bandat. Es probable que ja existís la cèl·lula eucariota, però no s'han trobat fòssils.
Es pensa que durant aquest eó les temperatures de la Terra eren similars a l'actual, degut, probablement, a que la lluminositat Solar era de tan sols un 66% de l'actual i que no hi havia tants gasos d'efecte hivernacle com es creia.
- Proterozòic (2500 a 542 Ma)
Es coneix amb el nom de Proterozoic a l'eó anterior a l'aparició de la vida complexa.
El proterozoic es caracterítza per l'acumulació d'oxigen en l'atmosfera, diverses glaciacions incloent-hi la teoria de la Terra bola de neu i l'aparició de la vida complexa.
Durant l'Arqueà es va alliberar grans quantitats d'oxigen a l'atmosfera, però degut a les anomenades "esponges químiques" és a dir, les roques i minerals que en presència d'oxigen s'oxidaven, aquest oxigen no es podia acumular a l'atmosfera. Quan la presència d'aquestes roques disminuï, l'oxigen es va començar a acumular augmentant ràpidament la seva concentració a l'atmosfera.
Segons els registres disponibles, l'activitat geològica del Proterozòic era similar a l'actual.
Respecte a l'evolució de la vida, durant el Proterozòic es dona l'aparició de formes de vida complexes. Aquesta aparició coincideix amb l'augment de l'oxigen atmosfèric. Així mateix, durant el proterozòic es dona la relació simbiòtica bacteriana amb els precursos de protozous, chromòfits, fungi, plantes i animals que donarà lloc als actuals mitocondris i cloroplasts.
L'últim període del Proterozòic, anomenat Ediacarià, es caracterítza per l'aparició d'organismes multicel·lulars complexos de formes tubulars i globulars. La majoria dels éssers vius Ediacarians van dexapareixer cap al final del Proterozòic desplaçats per la fauna Cambriana. No s'ha trobat cap relació entre els organismes Ediacarians i els Cambrians, per tant es pensa que es van extingir de forma abrupta al final del període.
Algunes dates importants:
- 2400 Ma: es produeix la "Gran Oxidació". L'alliberament d'oxigen a l'atmosfera va tenir com a conseqüència l'oxidació de minerals i roques i l'extinció de moltes espècies de bacteris i arquees per l'alta toxicitat de l'oxigen. Fins que totes les roques i minerals no s'havien oxidat no es va poder acumular oxigen a l'atmosfera. Durant tot aquest periode van apareixer formes de vida adaptades a l'oxigen.
- 2200 Ma: Datació dels primers fòssils de cèl·lules eucariotes més antigues.
- 1850 Ma: Es troben signes de la presència d'una atmosfera oxidant al registre estratigràfic.
- 1600 Ma: datació dels fòssils d'algues més antics. Es tracta d'algues vermelles.
- 1200 Ma: aparició al registre fòssil d'evidències de reproducció sexual.
- 1000 Ma: fòssils de fongs més antics.
- 760 Ma: aparició al registre fòssils d'animals més antics, probablement esponges.
- 600 Ma: formació d'una capa d'ozó.
- 580 Ma: aparèixen evidències fòssils de la fauna Ediacara.
- 550 Ma: aparèixen per primera vegada al registre fòssil de meduses, porífers (esponges de mar), coralls i anèmones de mar.
- Fanerozòic (542 Ma a l'actualitat)
El Fanerozòic es caracterítza per l'evolució i expansió de les multiples formes de vida de la Terra i l'aparció dels éssers humans al final de l'eó. Està dividit en tres eres: Paleozòic, Mesozòic i Cenozòic i a la seva vegada cada era està dividida en diferents períodes conformant un total de dotze períodes en total:
Es caracterítza per una gran radiació adaptativa i l'aparició de la majoria dels taxons actuals. Es divideix en sis períodes:
Es produeix l'anomenada explosió cambriana que consisteix en l'aparició sobtada d'organismes pluricel·lulars complexos sense precursos evidents.
A principis del cambrià apareixen els arqueociats, una classe extinta de porífers, constructors d'esculls.
Apareixen els braquiòpodes, els equinoderms, els mol·luscs, els artròpodes, els annèl·lids i els primers cordats.
Els representants principals del període són els trilòbits, la pikaia, l'anomalocaris i l'ostracoderm un peix cuirassat sense mandíbules.
El període finalitza amb l'extinció massiva cambriana.
Algunes dates importants:
- 541 Ma apareixen les primers plantes a terra ferma que evolucionaren a partir de les algues verdes, probablement similars als briòfits.
- 541-535 Ma: apareixen els primers cordats, artròpodes (trilòbits i crustacis), equinoderms, mol·luscs, braquiòpodes, foraminífers, annèl·lids, ...
- 530 Ma: aparició dels ostracoderms.
- 525 Ma: aparció de l'anomalocaris.
- 518 Ma: aparició dels peixos agnats (sense mandíbula)
- 510 Ma: apareixen els primers cefalòpodes.
- 505 Ma: aparició de la Pikaia.
L'ordovicià també es caracteritza per una gran radiació adaptativa per omplir els níxols ecològics que van deixar buits l'extinció massiva del cambrià. La vida continua desenvolupant-se en medi marí, ja que l'atmosfera no té prou oxigen per a la supervivència de les espècies fora de l'aigua.
Es diversifiquen els mol·luscs apareixent gasteròpodes i cefalòpodes de closca recta i bivalves.
Una glaciació produeix l'extinció massiva que marca el final del període.
-
490 Ma aparició de les embriofites.
- 480 Ma aparició de l'Orthoceras, grup de cefalòpodes de closca recta.
- 470 Ma aparició de l'Arandaspis, gènere de peixos agnats.
- 460 Ma aparició de l'Astrapis, gènere de peixos agnats. Aparició dels Eurypterida, artropodes similars als escorpins marins.
Al final del període es dona l'anomenada extinció massiva ordovicià-silurià que va suposar la pèrdua del 85% de les espècies. Es creu que va ser deguda a un canvi en el nivell del mar degut a una glaciació.
El silurià es caracteritza per un clima càlid amb oceans atemperats i somers. Aquestes condicions afavoreixen la radiació adaptativa d'invertebrats marins com els braquiòpodes, els gasteròpodes, els bivalves, els briozous, els crinoideus i els graptolits.
Es formen grans esculls que afavoreixen la diversificació de la fauna marina.
A nivell de flora apareixen les primers plantes vasculars semiaquàtiques com la cooksonia i els lycopodis (parents de les falgueres)
- 440 Ma aparició de les plantes vasculars Tracheophyta.
- 439 Ma aparició dels peixos cartilaginosos.
- 435 Ma aparició dels escorpins
- 430 Ma aparició dels Acanthodii o taurons espinosos que van extingirse al final del paleozòic. Aparició dels centpeus.
-
428 Ma aparició dels anomenats peixos ossis i dels milpeus. Aparició de les
Lycophyta.- 427- 422 Ma aparició de les cooksonia, un gènere de plantes terrestres.
- 420 Ma apareixen els Euphyllophyta, precursos de les falgueres.
- 416 Ma aparició dels placoderms (peixos cuirassats).
Durant el devonià la vida va diversificar-se en els oceans. Apareixen les esponges silícies, els esculls crèixen gràcies als coralls es diversifiquen els animals nectònics, és a dir, els predadors que neden de forma activa. Es conegut com el període d'expansió dels peixos.
A nivell terrestre, apareixen artròpodes com escorpins, àcars i insectes amb ales. L'aparició dels amfibis al final del període marca l'inici de la colonització de terra ferma per part dels vertebrats en forma dels primers amfibis com el Tiktaalik o l'Ichthyostega.
A nivell de flora, fins al principi del Devonià, les plantes terrestres eren sobretot plantes vasculars primitives i els precursors de les falgueres. A principi del període, l'aparicío de les plantes llenyoses i la posterior aparició de les falgueres permet l'aparició de boscos primitius on trobaran refugi els artròpodes i on podran desenvolupar-se els fongs.
- 416 Ma aparició de les plantes llenyoses o Lignophyta.
- 409 Ma aparició dels ammonits.
- 400 Ma aparició dels peixos pulmotats precursos dels amfibis, els celacants considerats uns fòssils vivents ja que l'espècie encara existeix i els insectes.
- 390 Ma aparició de les falgueres primitives.
- 375 Ma aparició del Tiktaalik, forma intermèdia entre els peixos i els tetràpodes.
- 370 a 360 Ma Aparició de l'Acanthostega un dels primers tetràpodes.
- 365 a 360 Ma Aparició de l'Ichthyostega un dels primers tetràpodes.
Al final del període es dona l'anomenada extinció massiva devonià-carbonífer que va suposar la pèrdua del 82% de les espècies. Es pensa que va ser deguda a un augment sobtat de l'activitat volcànica.
- Carbonífer (359 a 299 Ma)
Durant el carbonífer les algues calcàries dominen els esculls, continuen diversificant-se els invertebrats marins com els gasteròpodes, bivalves i foraminífers. Apareixen els taurons gegants que dominen els mars.
Les selves del carbonífer van desenvolulpar-se ampliament produïnt, posteriorment, els grans dipòsits de carbó que hem estat explotant els humans des de fa més de 100 anys. Aquestes selves eren poblades d'insectes, majoritàriament de mida petita i amb algunes excepcions formades per libèl·lules i milpeus gengants. Els amfibis no tenien depredadors per tant, van arribar a aparèixer espècies de fins a 6 metres de llarg a partir dels quals van aparèixer els amniotes i posteriorment els precursors dels sauròpodes i mamífers.
- 360 Ma aparició de les gimnospermes.
- 350 Ma aparició dels taurons de mida gran.
- 340Ma aparició dels amniotes, tetràpodes capaços de posar ous amb quatre capes que aïllen l'embrió del medi extern, considerats els precursors dels rèptils i dels mamífers.
- 318 Ma aparició dels synapsids precursors dels mamífers. Aparició dels sauropsids precursors dels rèptils.
- 305 Ma aparició dels diàpsids.
Durant el permià continua la diversificació d'espècies sobretot entre els sinàpsids que donaran lloc als mamífers i els sauròpsids que donaran lloc als rèptils. A nivell climàtic durant el període es passa de climes tropicals a climes més àrids i secs. Es forma el súpercontinent Pangea. Les selves del carbonífers van transformant-se en boscos de coníferes. Aparèixen els escarbats.
- 300 Ma aparició del Dimetrodón.
- 265 Ma aparició del Diictodon, un teràpsid parent dels mamífers.
- 260 Ma aparició dels cinodonts.
- 250 Ma aparició dels Therapsida avanpassats dels mamífers. Aparició dels coleòpters (escarbats).
Al final del període es dona l'anomenada extinció massiva permià-triàssic que suposa la desaparició del 96% de les espècies. Es pensa que la causa podria haver estat la caiguda d'un meteorit o una intensa activitat magmàtica que suposaren canvis importants a nivell ambiental.
Es caracterítza per la radiació adaptativa dels sauròpodes
Els arcosaures dominen la terra com a dinosaures en terra ferma i com a ictiosaures als oceans. Els cels són conquerits pels pterosaures. Els cinodonts es fan més petits i cada cop s'asemblen més a un mamífer. Apareixen els cocodrils. Es documenta la presència d'aràcnids, miriàpodes i caelífers.
Els boscos de gimnospermes dominen terra ferma junt amb els pteridòfits.
A nivell tectònic, el supercontinent Pangea comença a presentar signes de trencament. El clima es torna calurós i sec.
- 250 Ma aparèixen els primers anurs.
- 245 Ma aparèixen els primers ictiosaures
- 231 Ma aparèixen els primers dinosaures
- 225 Ma aparició dels peixos Teleòstis, els cocodrilomorfos i els placodonts.
- 220 Ma aparició dels pterosaures.
- 210 Ma aparició de les tortugues.
Al final del període i degut a la fragmentació de Pangea en Lauràsia i Gondwana que va implicar erupcions volcàniques massives es produeix l'anomenada extinció massiva triàssic-juràssic que va suposar la pèrdua del 76% de les espècies del planeta.
Els boscos del juràssic estan formats principalment per coníferes i falgueres. Els dinosaures ocupen els níxols ecològics buits per l'última extinció massiva: abunden els sauròpodes, els carnosaures, i els estegosaures. Hi ha molts mamífers, però són de mida reduïda. Els ictiosaures i els plesiosaures es diversifiquen. Als oceans abunden ammonites, belemnites, equinoderms, braquiòpodes i porífers.
- 201 Ma apareixen els Squamata: llangardaixos, camaleons, iguanes, etc.
- 200 Ma aparició dels mamífers. Apareix el Dimorphodon.
- 199 Ma aparició dels lepidòpters i plesiosaures.
- 195 Ma primers dinosaures sauròpodes.
- 155 Ma apareix l'Archaeopteryx.
- 150 Ma apareixen les aus. Apareix el diplodocus el Brachiosaurus l'Stegosaurus,
Durant el cretaci els dinosaures van assolir una gran radiació adaptativa. Els sauròpodes dominaven els continents, els ornistiquis com l'iguanodon es van extendre per tot el planeta, els triceràtops abundaven al nord on van aparèixer els Tyranosaures. Al sud, d'altra banda, els Spinosaures eren els grans carnívors. Als oceans els plesiosaures van deixar pas als mosasauris. Els taurons moderns i les mantes gegants convivien amb eriçons i estrelles de mar, els esculls de corall anaven creixent.
Les granotes, els tritons, les tortugues, les serps i els cocodrils proliferaven.
Al cel el pterosaure convivia amb les aus aquàtiques que van aparèixer durant el període.
Però la gran radiació adaptativa la van fer les plantes amb flor, les angiospermes, que amb la seva relació de mutualisme amb els insectes van poder-se diversificar ràpidament.
- 145 Ma aparició dels mamífers marsupials.
- 135 Ma aparició dels mamífers placentaris.
- 130 Ma aparició de les angiospermes i de les abelles. Aparició de l'Iguanodon.
- 125 Ma aparició de les serps.
- 122 Ma aparició dels mamífers monotremata.
- 100 Ma aparició de les formigues.
- 95 Ma aparició del Gigantosaurus.
- 85 Ma aparició del Pteranodon.
- 75 Ma aparició del Velociraptor.
- 70 Ma aparició del Mosasaurus, el Gallimimus i el Triceratops.
- 65 Ma aparició del Tyrannosaurus Rex.
Al final del cretaci i degut a l'impacte d'un meteorit de 12 km de diàmetre a l'actual península del Yucatan es produeix un canvi climàtic sobtat que produeix l'anomenada exinció massiva Cretaci-Paleogen que suposa la desaparció del 76% de les espècies i acaba amb els dinosaures.
- Cenozòic (65 Ma a l'actualitat)
Comença amb l'extinció dels dinosaures i es caracterítza pel domini d'aus i mamífers. Al final del període apareixen els éssers humans.
Al principi del paleogen, el clima era tropical. Van aparèixer les plantes modernes, els mamífers es diversifiquen i apareixen els ossos i els hipopòtams. Cap a la meitat del període aparèixen les herbes, la india colisiona amb Àsia i comencen a aparèixer capes de gel a l'Antartida. Cap al final del període comença l'orogènia alpina.
- 65 Ma Aparèixen els primers rosegadors.
- 64 Ma apareix el Waimanu el primer pingüí.
- 60 Ma es diversifiquen les grans aus no voladores. Aparèixen els primats.
- 55 Ma es diversifiquen els grups d'aus modernes. Apareix la primera balena. Primers lagomorfs i armadillos.
- 52 Ma aparèixen els primers ratpenats.
- 50 Ma Augmenta la diversitat en bivalves. Aparèixen els brontotèrids, tapirs, rinocerontids i càmelids.
- 38 Ma aparició dels úrsids.
- 35 Ma aparèixen les gramínees. Apareix l'Aegyptopithecus que donarà lloc als primats moderns i als homínids.
- 30 Ma primers eucaliptos, porcs i fèlids. Apareix el Paraceratherium, el mamífer més gran de la història.
- 28,4 Ma aparèixen els mastodonts (mammútids)
- 25 Ma apareix al registre fòssil el Pelagornis sandersi, el au voladora més gran de la història. Aparèixen els primers cèrvids.
El clima es va tornat progressivament més fred i sec. Aparèixen les aus i mamífers moderns. Es produeix el gran intercanvi americà que va suposar la migració d'espècies d'amèrica del nord a la del sud i al revés. Els cavalls i els mastodonts es diversifiquen.
- 22,5 Ma apareix el Proconsul.
- 18,5 Ma apareix la família dels organgutans.
- 17 Ma aparèixen els homínids.
- 15 Ma aparèixen els Mamuts
- 12 Ma aparèixen gonfoterids, avantpassats dels elefants.
- 9,5 Ma datació dels últims avantpassats coneguts entre els ximpanzes i els humans.
- 5,6 Ma aparició de l'Ardipithecus.
- 3.9 Ma aparèixen els Australopithecus.
- 3 Ma es produeix el Gran Intercanvi Americà.
- 2,6 Ma aparèixen els Paranthropus.
- 2,5 Ma primers fòssils del gènere homo. Primers fòssils dels dents de sabre, Smilodon.
- 2,4 Ma apareix l'Homo habilis.
- 2 Ma apareix l'Homo erectus.
- 1,9 Ma apareix l'Homo ergaster.
- 800.000 anys apareix l'Homo antecessor.
- 600.000 anys apareix l'Homo heidelbergensis.
- Cuaternari (0,5Ma a l'actualitat)
Durant el pleistocé, l'època més antiga del quaternari, es diversifiquen les espècies de mamífers i apareix l'anomenada megafauna del quaternari. Durant aquesta època les glaciacions s'alternen amb períodes càlids. Es caracterítza per l'evolució dels humans.
L'Holocé, l'etapa on vivim, va començar fa uns 12.000 quan va acabar l'última glaciació. Es caracterítza per l'expansió dels humans moderns i la civilització.
- 315.000 anys apareix l'Homo sapiens
- 250.000 anys Apareix l'òs de les cavernes
- 230.000 anys apareix l'Homo neanthertalensis.
