El procés d'hominització

El procés d'hominització és el procés evolutiu que van seguir els nostres avantpassats des de l'últim avantpassat comú amb el ximpanzé fins a l'actualitat.

Aquest procés es basa en una sèrie d'adaptacions condicionades per canvis genètics que van conduir a canvis reproductius, de desenvolupament, anatòmics, d'alimentació i de relacions socials i amb el medi.

• Canvis reproductius i de desenvolupament 

L'èxit reproductiu de la nostra espècie està condicionat en gran mesura per la desaparició del cel i l'aparició de la menstruació. Els homínids i molts altres primats menstruen en cicles que oscil·len entre els 19 i els 40 dies. Això implica, entre altres coses, que les femelles poden tenir descendència en qualsevol moment de l'any i per tant és més fàcil que augmenti el nombre de descendents. 

Un altre canvi significatiu és el temps que triguen els homínids a desenvolupar-se des del naixement fins a l'etapa adulta. La majoria dels mamífers són autosuficients poc temps després de néixer, però els primats manifesten una forta dependència de la mare els primers anys de vida, això garanteix la supervivència de la descendència i el creixement adequat del cervell. Per exemple, els ximpanzés gaudeixen d'uns 5 anys d'infantesa i 5 anys de joventut, de manera que als 10 anys ja tenen característiques adultes. Els nostres avantpassats homínids tenien períodes de desenvolupament similars, però els humans dupliquem aquestes dades. Estudis recents vinculen aquestes diferències a la necessitat de creixement del cervell que consumeix grans quantitats de glucosa per al seu desenvolupament.

• Canvis posturals

Uns dels canvis més significatius va ser l'adquisició d'una postura bípeda. L'aparició d'una sèrie de modificacions a l'estructura del maluc va facilitar l'adquisició d'aquesta postura que implicava una sèrie d'avantatges:

- més facilitat en el desplaçament per praderies quan disminuien els boscos.

- mes facilitat per transportar menjar i cries.

- Millora en la observació i per tant detecció del perill

- Millor capacitat en la termoregulació.

- alliberament de les extremitats superiors 

- Més espai per al creixement de l'encèfal ja que l'ós que s'encaixa al crani queda en posició basculant.

El bipedisme implica a més que la columna modifiqui la seva estructura adoptant una forma d'S, les extremitats s'allarguin i el peu canviï la seva estructura per suportar el pes en equilibri.

A més, els canvis en els ossos del maluc implica més dificultats per al naixement, ja que el nadó ha de fer un doble gir per travessar el canal del part. Això acaba amb els parts en solitari ja que sempre es fa necessari l'assistència al part.

Un altre innovació anatòmica significativa és un canvi en la posició del dit polze de la mà. Pasem d'un polze oposat que només permet agafar objectes de forma prènsil a tenir el polze alineat amb la resta de dits que permet millorar la precisió agafant coses. És a dir, adquirim la capacitat de la psicomotricitat fina que ens permetrà fabricar eines.

Un altre canvi anatòmic, aquesta vegada, vinculat als canvis en l'alimentació, és la disminució progressiva de la mida de les dents i de la mandíbula.

Amb el canvi d'ambient, passem de tenir una alimentació basada en fulles, fruits i petits invertebrats a una alimentació carronyaire, això d'una banda disminueix la necessitat de mastegar i per tant les dents i la mandíbula es fan més petites i d'un altre augmentant la ingesta de proteïnes augmenta el creixement de l'encèfal. 

A mida que la nostra espècie evoluciona i anem modificant la nostra alimentació i utilitzant cada cop més les mans el nostre cervell es fa cada cop més gran.

Per últim, les modificacions a la laringe condueixen a l'adquisició del llenguatge que permet transmetre idees, records i vivències d'una forma més precisa. 

El desenvolupament del cervell, doncs, va suposar adquirir consciència d'un mateix i del seu lloc en el món, sentir i identificar emocions, l'espiritualitat que condueix a la religió, millorar la memòria i per últim desenvolupar la creativitat i la imaginació que permeten modificar el nostre entorn, construir cases, roba, eines i en definitiva desenvolupar la civilització.