Els terratrèmols

Per comprendre la naturalesa d'un terratrèmol cal recordar que l'escorça està en continu moviment. Les plaques es mouen unes respecte les altres ocasionant en alguns casos, trencament deguts a l'extensió i en altres trencaments deguts a la compressió. Per produir-se un trencament cal que l'escorça hagi estat sotmesa a una pressió molt elevada. Aquesta pressió quan s'allibera bruscament, produeix una sèrie d'ondulacions a les roques, sacsejades, uns tremolors que nosaltres coneixem com a terratrèmols. I on es situa una pressió tant alta? en les vores de plaques. En aquestes zones, on les plaques s'estan separant o xocant, la litosfera està trencant contínuament. Normalment, a les vores divergents, el trencament és tan continu, tant mil·limètric que la pressió que s'acumula és molt dèbil i per tant la sacsejada és molt menor.
D'altra banda, en les vores convergents, con l'escorça oceànica es submergeix sota d'un altre escorça, la pressió que s'acumula és tan alta que en un moment donat, totalment impredictible, s'allibera. Aquesta alliberació d'energia sol ser molt forta, tant que la intensitat de les ones produïdes es poden sentir en diverses parts del món.
Peró cal tenir en compte que no sols la tectònica pot produir terratrèmols. L'encaix del magma, quan aquest ascendeix a través de l'escorça produeix sismes de baixa intensitat, que si bé no produeixen destrosses solen ser anunciadors d'una possible erupció magmàtica. Aquests són els típics de les vores divergents.
Però, es poden identificar parts en un terratrèmol? Sí. Els geòlegs en considerem tres elements que defineixen un terratrèmol. Dos dels elements són indicatius posicionals, és a dir, el lloc on es produeix. L'últim parla de les ones sísmiques.

• Hipocentre: és el punt d'origen del terratrèmol, és a dir, el lloc on s'ha produït el trencament que ha causat les sacsejades.
• Epicentre: és el punt equivalent de l'hipocentre, però a la superfície.
• Ones sísmiques: ens indiquen la magnitud i la intensitat que ha tingut un terratrèmol.

I quins són els efectes que pot produir un terratrèmol?
Si parlem només dels efectes de tipus ambiental, i no pas dels efectes a les construccions humanes cal parlar principalment de dos coses: allaus i tsunamis.

• Un allau és un despreniment brusc de terra o neu que baixa pendent avall.
• Un tsunami és una ondulació que es produeix a l'oceà degut a un terratrèmol submarí. Causa ones que poden arribar a mesurar decenes de metres.

Tots aquests efectes són produïts per les ones sísmiques que s'han alliberat amb el trencament i depenent de quina sigui la intensitat que tinguin els efectes seran majors o menors.
Però, com podem mesurar les ones sísmiques? Per fer-ho els científics utilitzen el que s'anomena sismògraf. Són uns aparells que registren els tremolors produïts per un terratrèmol. Graven en un paper les ones sísmiques que després els sismòlegs interpreten per donar informació de com ha estat el terratrèmol.

I davant la pregunta de què mesura exactament un sismògraf, cal observar un sismograma que és el gràfic resultant del funcionament correcte de l'aparell:

En la imatge anterior podem veure com de no haver-hi cap sacsejada, de cop, el sismògraf s'ha posat en moviment i ha registrat una sèrie d'ones sísmiques de gran intensitat. I com sabem que tenen gran intensitat? doncs perquè són ones molt grans ja que se surten del paper, i molt juntes, ja que no podem definir la distància que hi ha entre les línies. Aquesta mesura que es basa en termes numèrics és la forma més comuna de qualificar un terratrèmol, es tracta de l'escala de Ritcher, que mesura de forma objectiva la intensitat del sisme i que va, generalment, de 0 a 10. En tota la història de la humanitat no s'ha registrat cap terratrèmol de grau 10, tot i que es pensa que la caiguda del meteorit que es creu que va extingir els dinosaures fa 65Ma va provocar terratrèmols de grau 25.
Però no sols existeix aquesta escala per a mesurar els terratrèmols. Quan es tracta de veure quins han estat els danys produïts, l'escala que es fa servir és l'escala de Mercalli.

Aquesta escala, de 12 graus mesura quines han sigut les destrosses que ha produït el terratrèmol, és a dir, si han caigut edificis, si s'han produït esquerdes al terra o si ni tan sols s'ha sentit.
Per tant tenim dos formes de qualificar un terratrèmol: una escala quantitativa i un altre qualitativa. Però quina és millor? Depèn. La quantitativa és més objectiva, però la qualitativa dóna més informació de la situació que s'està vivint al lloc del sisme.
Val a dir també, que les dues escales no són equivalents. El grau 5 a l'escala de Ritcher no equival completament al grau 5 de l'escala de Mercalli i això es degut a que les destrosses d'un terratrèmol dependran i molt de la qualitat en la construcció dels edificis.
Observem dos exemples coneguts:

• 11 de març de 2011 terratrèmol de grau 9 al Japó: Tokyo, la capital, té els edificis preparats per a terratrèmols: no cau cap. La catàstrofe que va sofrir el país va estar relacionada amb el tsunami posterior.
• 11 de maig de 2011 terratrèmol de grau 5,1 a Lorca, Murcia: centenars d'edificis amb danys. Molts d'ells han estat enderrocats.

El segon terratrèmol té una intensitat molt menor al primer però les destrosses són molt superiors, perquè? per la qualitat en la construcció. És a dir, en una zona qualificada com a sísmicament activa els edificis han d'estar preparats per a resistir als terratrèmols.

Bé fins aquí els terratrèmols, fins a la pròxima!