L'evolució dels éssers vius

Segons diu la teoria de la Biogènesi tot ésser viu prové d'un altre ésser viu. Aquesta teoria, tal i com vam veure en el post sobre l'origen de la vida, permet arribar a la conclusió que tots els éssers vius van sorgir de les primeres cèl·lules que es van desenvolupar fa més de 4000 Ma. Però, com arribat els éssers vius a tenir una diversitat tan elevada a partir d'unes poques cèl·lules? Les teories sobre l'evolució dels éssers vius intenten donar resposta a aquesta pregunta. 

Fins al segle XIX i lligat al creacionisme la teoria imperant sobre els éssers vius era el fixisme.

El fixisme sosté que les especies es mantenen immutables en el temps, és a dir, que les espècies que habiten la Terra serien des del principi les que coneguem actualment i que no han patit cap mena de variació, és a dir, eren fixes. Alguns naturalistes com el botànic Carl von Linné, pare de la taxonomia, era defensor d'aquesta teoria. Però el fixisme tenia un problema anomenat fòssils. Els fòssils eren coneguts per l'espècie humana des de la prehistòria i en general havien estat interpretats des del principi correctament: restes d'éssers vius que havien viscut en altres èpoques. Així doncs, si tots els éssers vius eren immutables en el temps, quin era l'origen dels fòssils? A aquesta pregunta els defensors del fixisme van donar resposta amb la Teoria del catastrofisme. 

La teoria del Catastrofisme va ser defensada per George Cuvier, pare de la paleontologia a finals del segle XVIII. Aquesta teoria es basa en la idea que la Terra a anat sofrint catàstrofes naturals sobtades que acabaven amb la vida i permetia que d'altres n'aparegueren també de forma sobtada. Cuvier defensava que els nínxols ecològics buits eren ocupats per espècies provinents d'altres llocs de la Terra. Els creacionistes pensaven que qui tornava a omplir els nínxols era Deu. Aquesta teoria s'enfrontava directament amb el Gradualisme de Lyell, pare de la geologia, que defensava que els canvis a la Terra havien succeït de forma gradual. Així doncs, a finals del segle XVIII cada cop més naturalistes qüestionaven les teories fixistes.

El primer en proposar una teoria que implicava la transformació dels éssers vius va ser George Leclerc. Sostenia que els éssers vius es transformaven per acció de factors ambientals com l'alimentació, el clima o el medi físic. Aquestes idees transformistes van obrir les portes a les teories evolucionistes de Lamarck i posteriorment de Darwin.