Una cèl·lula és una estructura biològica formada per molècules, delimitada per una membrana que l'ailla de l'exterior i amb material genètic que té la capacitat de replicar-se. Dins de les cèl·lules succeeixen reaccions químiques que li permeten nodrir-se, relacionar-se amb l'exterior i reproduir-se per assegurar la continuïtat de la vida.
En aquell moment Hooke no era conscient que allò que estava observant en realitat eren parets cel·lulars de cèl·lules que havien mort feia temps, ni que el seu descobriment suposaria un canvi de paradigma en la forma en que s'entenia la vida.
A partir de la publicació del seu estudi altres naturalistes de l'època es van interessar en el perfeccionament del microscopi i van començar a analitzar el seu entorn. L'Antonie Van Leeuwenhoek durant la decada de 1670 va observar els primers organismes vius: protozous i bacteris i posteriorment John Needham al 1745 va descriure l'existència d'éssers vius microscòpis als que va anomenar "animàculs".
Encara hauria de passar pràcticament un segle fins que els naturalistes Theodor Schwann i Matthias Schleiden postularen que les cèl·lules eren les unitats elementals dels éssers vius.
La cèl·lula és la unitat elemental dels éssers vius.
A partir d'aquell moment l'estudi de la cèl·lula es va accelerar i decenes de científics van anant fent aportacions que van permetre desenvolupar la teoria cel·lular:
- La cèl·lula és la unitat estructural o anatòmica dels éssers vius: tots els éssers vius estan fets d'una o més cèl·lules (éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars). A més, la cèl·lula determina la morfologia dels organismes.
- La cèl·lula és la unitat funcional o fisiològica dels éssers vius. Les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) tenen lloc dins de la cèl·lula, és a dir, el metabolisme dels éssers vius té lloc a escala cel·lular. La cèl·lula és la unitat més petita que té vida.
- La cèl·lula és la unitat reproductora: Tota cèl·lula prové d'una altre cèl·lula preexistent que ha sorgit per divisió cel·lular (mitosi o meiosi). Aquest postulat va ser proposat per Rudolf Virchow al 1858 per explicar els procesos patològics a partir del descobriment de Robert Remak qui al 1852 va descobrir la reproducció cel·lular.
- Per últim, i com a postulat afegit durant el segle XX a partir del desenvolupament de la genètica moderna, hem de considerar que la cèl·lula és la unitat genètica i hereditària dels éssers vius. Les cèl·lules contenen el material genètic ADN, una macromolècula que conté la informació genètica dels individus. Aquesta informació, imprescindible per al funcionament de la cèl·lula, passa de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles assegurant la continuïtat de l'espècie.
- El virus estan en la frontera entre la vida i la no vida, ja que tot i ser estructures que contenen material genètic i proteïnes i poden relacionar-se per infectar altres cèl·lules, manquen de les estructures cel·lulars i per tant no es poden nodrir ni reproduir per sí mateixos. Es diu que són paràsits obligats.
- A la natura trobem, així mateix, cèl·lules multinucleades on una estructura està formada per un citoplasma continuü amb múltiples nuclis, és a dir, és com si fossin moltes cèl·lules que han perdut la membrana que les feia individuals. Són comunes a les fibres musculars i a les hifes dels fongs.
- D'altra banda, si bé existeixen cèl·lules amb molts nuclis també existeixen cèl·lules anucleades, és a dir, sense nucli, com per exemple els eritrocits (globuls vermells) que perden el nucli per tenir més espai per l'hemoglobina i per tant poder transportar més oxigen. Un cop han perdut el nucli perden la capacitat de reproduir-se i de fabricar proteïnes.
- Una altre limitació important és que si tota cèl·lula prové d'una altre cèl·lula d'on va sorgir la primera cèl·lula? Això és un fet que la biologia encara no ha estat capaç de donar una explicació.
- Per últim, existeixen estructures acel·lulars com els viroides i els prions que són fibres moleculars amb capacitat d'autoreplicació i capacitat infectiva tot i no estar formats per cèl·lules.
