L'acció geològica de l'aigua IV: El mar

L'aigua salada és la forma d'aigua més abundant del nostre planeta. Representa un 96,5% del total i conté una salinitat variable aproximada d'un 3,5% de sals per litre d'aigua. La seva capacitat de dissolució de substàncies és molt alta de la mateixa manera que és també molt alta la seva capacitat corrosiva. La profunditat dels oceans també és molt variable. A la costa, la plataforma continental, que és la zona planera que s'estén des de la platja fins al talud, te una profunditat que pot arribar als 200m. A partir d'aquest punt, es dóna un descens brusc que a la plana abissal pot arribar als 4000m de profunditat. Estem parlant que la columna d'aigua pot arribar a tenir més de 4km d'altitud i una extensió de milers de kilòmetres.

Així doncs, aquest és un material molt susceptible a les accions dels agents energètics del nostre planeta. La gravetat, manté tot l'oceà fixat a la superfície. El Sol escalfa l'aigua i provoca corrents de convecció, aquests corrents són modificats amb la rotació de la Terra, fins al punt de crear una sèrie de corrents marins molt intens que són presents en tota la superfície. Aquests corrents interactuen amb el vent, que es causat per les corrents atmosfèriques creant les corrents superficials.
I les corrents superficials, quan arriben a la costa que provoquen? Les onades. L'agent geològic extern que s'encarrega de modificar el relleu costaner són les onades.
Les onades es desplacen de forma lineal en la superfície però en circular en profunditat tal i com podem veure a la imatge.

Quan l'ona trenca sobre la costa és el moment en el que més força exerceix. A més a més, com aquesta aigua arrossega la sorra del fons, encara té més capacitat erosiva. És per aquest motiu que podem veure com els penya-segats van retrocedint lenta però inexorablement.

Així doncs, els processos erosius del mar provoquen penya-segats com a relleu.

Quan es tracta de veure quins són els processos de sedimentació, que afavoreix l'acció oceànica cal pensar en els efectes de les corrents. Aquestes es desplacen de forma longitudinal respecte la costa, de manera que distribueixen els sediments que han erosionat. Així mateix, les corrents també modifiquen la situació dels sediments que els rius van dipositant en l'oceà.

Tal i com podem veure a la imatge, existeixen diferents relleus causats tant per l'acció erosiva com per la distribució dels sediments a la costa a causa de les corrents. Per això podem veure tómbols, albuferes, estuaris i platges.

I quan hi ha oscil·lacions en el nivell del mar, que succeeix? Amb la baixada del nivell del mar, fet que sol transcorre durant les marees baixes, els rius tendeixen a sedimentar ràpidament tot el material que porten. És a dir, predominaria la sedimentació. Però quan el nivell puja, en el cas de marees altes, les corrents tendeixen a disgregar els sediments al llarg de tota la costa, de manera que hi predomina l'erosió. Així doncs, constatem l'aparició de dos fenòmens diferenciats: l'amagriment que és l'aprimament de la costa degut a una forta erosió i l'engreixament que és l'eixamplament de la costa deguda a un predomini de la sedimentació.

Bé, sobre l'acció dels oceans res més. Amb aquest post hem tancat el cicle dedicat a l'acció geològica de l'aigua. Ara només ens queda estudiar com actua el vent i els éssers vius.

Fins a la pròxima!

El cicle geològic extern

Any rere any, segle rere segle, l'aigua, l'atmosfera i els éssers vius, coneguts com a agents geològics externs, s'encarreguen d'anar destruint progressivament el relleu. Arrosseguen el material i el dipositen en conques sedimentàries on encara restarà molt de temps de penúries i agressions externes abans de tornar-se a convertir en roca dura. Ja que tot el que els agents geològics destrueixen, la terra ho torna a convertir en roca.

Un cicle que mai acaba, que sempre està en moviment, que crea roca per tornar-la a destruir. I és que la terra és un planeta sempre canviant, viu i ple d'energia. 

Però quina és la força que proporciona aquesta energia? 

El Sol, meravellós Sol, que dóna l'escalfor necessària a l'atmosfera per posar en moviment l'aire i produir els corrents marins, sense destruir l'ecosistema en el que vivim. 

La rotació de la terra, subproducte del moment de la seva formació, té l'avantatge d'anar a la velocitat justa per tal d'afavorir la formació dels vents, que es desplacen a diferents velocitats i distribueixen la calor del Sol per tot el planeta. 

I per últim, la gravetat, la força que ens manté enganxats al terra, que atrau a tot el que l'envolta, però que és suficientment dèbil com per permetre el moviment sobre el planeta.

Tots són casualitats, vivim en un món nascut de la casualitat. Fins i tot la vida a la terra és una casualitat! però d'això ja en parlarem en un altre moment, ara es tracta de discernir i comprendre, com actuen aquests agents geològics que hem esmentat i quins són els relleus que deixen al seu pas.

Fins a la pròxima!