Lípids insaponificables

Els lípids insaponificables són aquells que no contenen àcids grassos en la seva estructura. Es poden dividir en tres grups:

• Isoprenoides o terpens són molècules derivades de l'isoprè (2-metil-1,3-butadiè). Poden formar cadenes lineals o cícliques. Segons el nombre d'unitats d'isoprè podem trobar:
• Monoterpens: contenen 2 molècules d'isoprè. Els podem trobar com a essències vegetals tals com el mentol (menta), l'eucaliptol (eucaliptus), el limonè (llimona) i el geraniol (gerani).
• Diterpents: Contenen 4 molècules d'isoprè. Exemples: el fitol, component de la clorofil·la i les vitamines A, E i K.
• Triterpens: Contenen 6 molècules d'isoprè. Exemple: l'esqualè, a partir del qual el fetge sintetitza el colesterol.
  
• Tetraterpens: Contenen 8 molècules d'isoprè. Es troben als pigments anomenats carotenoides que donen color a fruites i verdures. Aquí trobem dos tipus principals: els carotens de color vermell típic del tomàquet i el pebrot vermell entre altres i les xantofil·les de color groc típics del rovell de l'ou, present a la carn del salmó i responsable del color groguenc de les fulles a la tardo. Normalment ambdós carotenoides es troben emmascarats per la clorofil·la de manera que sols són visibles quan aquesta s'oxida. A partir d'un carotenoide l'organisme es capaç de sintetitzar dos molècules de vitamina A.
• Politerpens: Contenen més de 8 molècules d'isoprè. Un exemple important és el cautxú format per milers de molècules d'isoprè.

• Esteroides: Són lípids derivats de l'esterà o cilopentà perhidrofenantrè que és una molècula en la que els isoprens formen 4 anells. En trobem dos tipus:
• Esterols: Són el grup més important d'esteroides que posseeixen un grup alcohol i una cadena hidrocarbonada lineal en la seva estructura. Són esterols el colesterol, la cortisona o l'ergosterol a més d'algunes hormones sexuals i algunes vitamines.
• Colesterol: Forma part de les membranes de les cèl·lules animals i li confereix estabilitat i rigidesa ja que se situa dintre de la bicapa fosfolípidica fixant aquestes molècules, com més quantitat de colesterol més rigidesa, per tant la seva quantitat determina l'estat nutricional de l'animal. És molt abundant en l'organisme i és la molècula utilitzada per a sintetitzar gairebé tots els altres esteroides. El fetge és l'encarregat de fabricar-lo a partir dels triterpens.
• Àcids biliars: Són molècules produïdes al fetge a partir del colesterol i que s'encarreguen de l'emulsió dels greixos a l'intestí, fet que afavoreix l'acció de les lipases i la posterior absorció intestinal.
• Vitamines D: Són encarregades de regular el metabolisme del calci i la seva absorció intestinal. Cada vitamina D prove d'un esterol diferent sent la seva fabricació induïda pels rajos ultraviolats. La seva mancança origina raquitisme i osteomalàcia.
• Estradiol: Es l'hormona encarregada de regular l'aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins.
• Hormones esteroides: Són els esteroides que tenen un àtom d'oxigen unit al carboni 3 per mitjà d'un doble enllaç.
• Hormones suprarenals: tenim l'aldosterona, que incrementa la reabsorció d'ions sodi i clorur al ronyó i el cortisol que afavoreix la síntesi de glucosa i glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes.
• Hormones sexuals: tenim la progesterona, i la testosterona.

• Icosanoides: Es tracta d'hormones locals de vida curta que tenen presència en baixa concentració en els teixits. Són derivats dels àcids icosànics. Actuen localment sobre les cèl·lules diana i es catabolitzen amb gran rapidesa. Estan relacionats amb els processos inflamatoris, la inducció del part, la vasodilatació, la inhibició de la secreció gàstrica i amb la inducció i la inhibició de l'agregació plaquetària. Els més importants són tromboxans, leucotriens i les prostaglandines:
• Prostaglandines: són derivats de l'àcid prostanoic, constituït per un anell de ciclopentà amb dos cadenes hidrocarbonades. Les seves funcions principals són: estimular els receptors del dolor i iniciar la vasodilatació en la resposta immunitària inespecífica a més d'induir l'aparició de la febre. També s'encarreguen de disminuir la pressió sanguínia, reduir la secreció dels sucs gàstrics i estimular la musculatura llisa de l'úter.