Cada proteïna executa una funció determinada en el nostre cos: regulen reaccions químiques, executen funcions estructurals, funcions de reservori de substàncies, transport de substàncies, funcions hormonals, funcions defensives, funcions reguladores i controlen el moviment. És a dir, les proteïnes s'encarreguen de fer funcionar el cos. Existeixen centenars de tipus de proteïnes, cadascuna específica per a una espècie concreta i totes es troben codificades en el DNA mitjançant els gens, ja que cada gen determina la seqüència d'aminoàcids d'una proteïna concreta.
La transcripció i traducció són dos processos que permeten transformar la informació continguda en una seqüència de nucleòtids, és a dir, en un gen, a una proteïna concreta.
Però com funcionen aquests processos?
La transcripció és un procés molt similar a la replicació, amb la salvetat, que en lloc de formar dos filaments de DNA el que es produeix és un filament de RNA anomenat RNA missatger:
El procés comença quan una ARN polimerasa obre una bombolla de transcripció desempaquetant un fragment de DNA de manera que els nucleòtids poden copiar la seqüència de DNA en un filament de RNA missatger. Aquest RNAm tindrà uracil en lloc de timina i caldrà que sigui processat eliminant tots aquells nucleòtids sense informació genètica, abans que surti del nucli cel·lular cap al citoplasma.
El DNA conté grans quantitats de fragments, seqüències de nucleòtids, que no determinen cap proteïna i que en el procés de transcripció és copiaran a l'RNAm. No se sap quina és la seva funció però el que sí es fa necessari és eliminar-los de l'RNAm abans que aquest surti al citoplasma.
Un cop al citoplasma s'unirà als ribosomes on servirà de motlle al RNA de transferència que s'encarrega de captar aminoàcids i portar-los al ribosoma.
Existeixen 20 aminoàcids presents a totes les cèl·lules vives del nostre planeta. Cada aminoàcid està associat a una seqüència concreta de tres nucleòtids o codó: és el que anomenem codi genètic.
Es considera que el codi genètic és universal per a totes les espècies del planeta, tot hi que hi ha excepcions. Què vol dir això? Doncs que totes les espècies del planeta tradueixen la informació continguda en l'RNA de la mateixa manera.
El codi genètic el que fa és associar un triplet de nucleòtids de RNA a un aminoàcid concret. Si us fixeu, molts triplets diferents estan associats al mateix aminoàcid. Això és degut a que a la Terra sols existeixen 20 aminoàcids tot i que podria arribar a codificar fins a 64 en el cas que existiren més aminoàcids diferents. D'altra banda, si el codi genètic en lloc d'associar triplets de nucleòtids el que fes fos associar parells de nucleòtids només en podríem codificar 16 aminoàcids, insuficients per als que existeixen a la natura.
Cada RNA de transferència està codificat per agafar només un tipus d'aminoàcid concret. Aquest RNAt s'uneix a l'RNAm gràcies a que una part de la molècula, anomenada anticodó, correspon a la seqüència complementaria del que s'anomena codó: triplet de nucleòtids relatiu al codi genètic.
És a dir, el RNAt és com una clau que porta un aminoàcid adherid i que identifica en quina part del RNAm es pot acoplar deixant anar els aminoàcids en l'ordre que determina el RNAm.
Per tant, el ribosoma el que fa és llegir la seqüència de RNAm permetent que es vagin acoplant els RNA de transferència diferents per tal d'anar construint una seqüència d'aminoàcids que acabarà convertint-se en una proteïna.
En aquest vídeo podem veure com es realitza la transcripció i després la traducció a proteïnes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada