L'acció geològica dels éssers vius

Els éssers vius comencen a actuar com a agents geològics externs ja gairebé des de la seva aparició a la superfície de la Terra fa més de 2900MA. La capacitat de transformar el diòxid de carboni en oxigen dels organismes autòtrofs va permetre l'existència d'una atmosfera oxidant que abans no existia. Així mateix, en el seu creixement els éssers vius modifiquen completament el seu entorn per tal de fer-ho habitable. Les arrels en créixer a l'interior de les esquerdes causades per altres agents meteoritzants acaben trencant la roca per la força i per tant disgreguen el material.

Altres éssers vius com són els insectes, els líquens o les bacteris transformen els fragments de roca disgregats en sol gràcies al productes que excreten en realitzar les seves funcions vitals. És a dir, que els éssers vius tant realitzen meteoritzacions físiques com meteoritzacions químiques, tot buscant la manera de fer habitable el seu entorn. Però de la mateixa manera que meteoritzen les roques, les arrels de les plantes també tenen un altre funció.

 

La necessitat que tenen les plantes de mantenir un sustent a partir del sol que contingui aigua i sals minerals, obliga a crear un enreixat que atrapa el sol i evita així l'erosió. És a dir, les arrels mantenen fixat el sol. Per tant la seva funció, lluny de ser destructora és de protecció. A més a més tenen la facultat de modificar localment el clima. La presencia de plantes manté un nivell més o menys constant d'humitat al terra i per tant un nivell més o menys constant d'humitat a l'aire. Els boscos sempre estan humits, encara que estem en sequera, ha de ser aquesta molt i molt greu per a que els arbres morin i per tant comenci un procés de desertització.

En el nostre país aquest procés de desertització és molt comú en moltes zones i això és degut a que l'acció de l'home ha debilitat la regeneració dels boscos. Des de fa milers d'anys , els humans, estem modificant el nostre entorn. Hem arrasat extensions immenses d'arbres només amb la intenció d'aconseguir camps de cultiu que quan ja no podien donar més producció perquè havíem esgotat els seus recursos minerals, els abandonàvem, afavorint doncs al progrés del desert.
Els éssers vius no sols modifiquen el seu entorn realitzant processos de meteorització o afavorint la formació del sol. Les seves restes es poden acumular formant el que s'anomenen roques d'origen orgànic. És a dir, els éssers vius també poden crear a les conques sedimentàries noves roques:

• Calcàries: 

Es formen en conques oceàniques i són les restes dels exosquelets de centenars de milers d'organismes com són les closques de crustacis, cargols de mar o petxines. Quan trobem formacions calcàries molt grans vol dir que la zona on es va formar havia estat un mar somer on hi havia molta diversitat d'espècies amb exosquelet calcari.

• Diatomita

Es formen al igual que les calcàries en mars somers. Són les restes també d'exosquelets, però en aquest cas no són petxines ni crustacis, són microorganismes que utilitzen el silici en la formació de l'esquelet i no el calci.

• Coralls

Es formen també en mars somers però molt càlids que afavoreixen el creixement del corall. Aquest invertebrat utilitza el carbonat calci que hi ha dissolt a l'aigua salada per incorporar-ho al seu exosquelet. Els esculls de corall són grans acumulacions de centenars de generacions de coralls tots vivint en una gran colònia. Aquestes zones són llocs on la diversitat marina és molt elevada, això es degut a que en el creixement del corall es formen refugis naturals per a les especies oceàniques.

• Carbó

Aquesta roca d'origen orgànic té gran importància com a combustible fòssil. Es forma en pantans, on l'ambient és molt reductor, és a dir, no hi ha suficient oxigen com per degradar ràpidament la matèria orgànica. Les restes d'arbres, arbustos i plantes s'acumulen en les zones submergides del pantà, són sepultades desprès per materials detrítics portats pels rius. Aquests materials aïllen les restes vegetals de la degradació i les sepulten sota tones de sorra. Després de milers d'anys, quan aquest estrat hagi estat sotmès a suficient pressió, s'haurà modificat químicament per deixar de ser restes vegetals i s'haurà convertit en carbó pur. Un carbó que nosaltres utilitzem per a fabricar energia i que no podem fabricar en grans quantitats. És per tant un recurs no renovable.

• Petroli

La formació del petroli és semblant a la del carbó. Només difereixen en el fet que el petroli són restes de placton marí i per tant la conca on s'acumularien aquestes restes seria marina i no continental. Així doncs, el procés passa per una ràpida acumulació de restes de placton, un soterrament ràpid i milers d'anys de maduració sota terra a altes pressions i altes temperatures. Només així aconseguim tenir acumulacions de petroli de les quals el nostre mode de vida actual en depèn completament. El fet de que es tracti també d'un recurs no renovable fa que la cerca d'una energia alternativa que el substitueixi sigui una prioritat hores d'ara.

Amb aquest últim post hem acabat la unitat sobre els processos geològics externs. La setmana vinent començarem a parlar dels processos geològics interns, que són els processos que modifiquen el relleu de forma més acusada.