La influència de la biocenosi en el biòtop

Dos conceptes dels que encara no hem parlat i que són molt importants ja que determinen les relacions de competència que es poden establir entre dos espècies són l'habitat i el nínxol ecològic:

• L'habitat és el lloc físic d'un ecosistema on viuen els individus d'una espècie determinada. No confongueu amb el biòtop que inclou tots els aspectes físics del medi. Amb l'habitat ens referim a quines són les condicions òptimes per a que un determinat ésser viu es desenvolupi.
• D'altra banda el nínxol ecològic és el paper que desenvolupa una espècie determinada en l'ecosistema. És a dir, es refereix a quina és la funció que està executant aquesta espècie, des de quin és el seu aliment, a on té els seus caus, on desenvolupa la seva activitat, quins són els seus depredadors, com es relaciona amb la resta d'espècies de l'ecosistema o quin ús en fa dels recursos disponibles.

Dos espècies poden compartir el seu habitat, però normalment no compartiran el mateix nínxol ecològic, ja que si ho fessin entrarien en competència i sols l'espècie millor adaptada sobreviuria. Si les condicions ambientals, és a dir, l'habitat canvia, les espècies tenen tendència a modificar el seu nínxol ecològic per tal d'adaptar-se a les noves condicions, però si els canvis són molt extrems, el biòtop pot canviar massa i per tant les espècies tendeixen a l'extinció.

Seguint amb aquesta idea, ens adonem que la biocenosi depèn en gran en gran mesura de les característiques del biòtop. Però el que encara no hem comentat és que la biocenosi és capaç de modificar el biòtop. Un terreny desèrtic es pot transformar en un bosc si es donen les condicions adequades i a la inversa.
Veiem-ho en un exemple:
Suposem que tenim un terreny rocós, amb temperatures altes a l'estiu i precipitacions escasses. Al principi només podrà ser colonitzat per plantes que suportin bé l'escassetat d'aigua com l'ordi, la farigola o l'espígol. Amb el pas dels anys, aquestes plantes hauran modificat el sòl, fragmentant-lo, de manera que augmenta la proporció d'argila que preserva la humitat. Com el sòl és més humit permet el creixement d'altres espècies que requereixen unes condicions diferents. Passats uns quants anys, la maduració del sòl ha permès el creixement d'arbres i arbustos que disminueixen la insolació del sòl, és a dir, arriba menys llum solar al terra de manera que aquesta està més freda i s'evapora menys humitat. Al mateix temps l'acció de les arrels fa augmentar encara més la proporció d'argila de manera que el sòl és cada vegada més humit, fet que afavoreix el creixement de plantes que requereixen més humitat. Ara ja poden créixer rosers silvestres i esbarzers. La biocenosi ha canviat força respecte al primer estadi.
Però, encara pot canviar més. El creixement d'arbres cada cop més grans fan que el sòl es faci cada cop més argilós i a la vegada més fèrtil gràcies a la presència, ara sí, de matèria orgànica morta. A més els arbres evaporen grans quantitats d'aigua per les fulles, de manera que el que en un principi era una zona gairebé desèrtica es torna un bosc humit. El biòtop ha canviat, les condicions de temperatura i humitat ja no són les mateixes que al principi i tot ha estat causa de la biocenosi, ja que en sí, el clima, no ha canviat.

Vist això podem afirmar que el procés de desertització és just el procés contrari al que acabem de descriure. La desaparició de la biocenosi en una zona concreta pot provocar la desaparició del sòl i per tant la pèrdua d'humitat i canvis dràstics en el biòtop.

D'aquesta idea és genera una altre relacionada amb la diversitat d'espècies vives que hi ha i que són fruit de l'adaptació als diferents biòtops de la terra. S'han catalogat milions d'espècies adaptades a una gran quantitat de biòtops diferents, però tot i així es creu que només coneixem una petita part de la diversitat que hi ha en el nostre planeta. Encara hi ha zones inexplorades, verges, on les condicions són tant extremes, tant estranyes, que de ben segur que són habitades per espècies encara desconegudes. Aquesta biodiversitat és una de les característiques més estranyes i fascinants del nostre planeta.