Un exemple d'herència de diversos caràcters no lligats

Alguns dels exercicis més complexos de genètica són aquells en els quals heu de treballar amb l'herència de diversos caràcters no lligats, és a dir, aplicar la tercera llei de Mendel. En realitat no és que siguin difícils si no que s'ha de ser molt sistemàtic per solucionar-los. 

En aquest post us posaré dos exercicis solucionats pas a pas i diversos exercicis al final per a que pugueu practicar.

Un granger ha creuat dos línies pures de gallines: unes de plomatge marró (M) i cresta senzilla (r) i unes altres amb plomatge blanc (m) i cresta en roseta (R). Si els caràcters marro i roseta són dominants, quines seran les proporcions fenotípiques que s'obtindran en la F1? 

A partir del fenotip que ens indica en l'enunciat assignem el genotip a cada varietat de gallina. Fixeu-vos que ens diu que són línies pures, per tant seran homozigot per als diferents caràcters:

Ara haurem de determinar com s'agruparan els al·lels en els gàmetes:

No trobeu res estrany? Els gàmetes haurien de ser diferents entre ells, però com provenen de dos línies pures, tots els gàmetes són iguals. Per tant aquí aplicaríem la primera llei de Mendel per obtenir la descendència:

Només ens donaria una opció, per tant les proporcions genotípiques i fenotípiques seran:

No és difícil oi? Però que passa si el que fem és creuar dos membres de la primera generació filial?

Fem els gàmetes:

Ara tenim 4 gàmetes diferents per a cada progenitor i això ja complica les coses. Veiem els encreuaments:

Per fer aquests encreuaments hem hagut d'aplicar la tercera llei de Mendel. Ara ja ens surten moltes més possibilitats. Veiem les proporcions:

Fixeu-vos la gran varietat de resultats possibles i que, tot i petita, hi ha possibilitats de que apareguin individus amb tots els al·lels recessius.

Els següents exercicis us serviran per treballar aquest tipus d'encreuaments. Recordeu seguir tots els pasos i ser molt sistemàtics per evitar descuidar-vos res:

• En la Drosophila (mosca de la fruita) el color del cos gris està determinat per un al·lel dominant G i el color negre per l'al·lel recessiu g. Les ales de tipus normal estan determinades per l'al·lel dominant N i les ales vestigials per l'al·lel recessiu n. Quines seran les proporcions genotípiques i fenotípiques resultants de l'encreuament entre dos individus heterozigots per als dos caràcters?

• La rata domèstica és normalment de pel marró (M) i bigoti escàs (E) (tots dos dominants). En el laboratori hem obtingut dos línies pures, una de color blanc (m) i bigoti escàs i una altre de color marró i bigoti espès (e) (el color blanc i el bigoti espès són característiques recessives. En encreuar les dos línies pures, el fenotip va resultar amb característiques comunes. Calculeu les proporcions genotípiques i fenotípiques de la segona generació filial. 

• Les plomes de color marró per a una varietat de gallina estan determinades per l'al·lel M dominant sobre el m que determina el color vermell. L'al·lel L d'un altre gen determina la cresta llisa i és dominant respecte la cresta arronsada (l) que és recessiu. Quines seran les proporcions genotípiques i fenotípiques del encreuament de dos individus amb els genotips: MmLL x Mm Ll?

• En el tomaquet el color vermell (A) del fruit és dominant sobre el color groc (a) i la forma biloculada (B) és dominant respecte la multiloculada (b). Quina proporció de plantes amb tomàquets vermells multiloculats s'obtindrà en la F2 a partir d'un encreuament de dos individus amb els genotips: Aabb x aaBb?