La relació entre els al·lels en el genotip de l'individu determinarà el fenotip que manifestarà per a un caràcter determinat.
Per ara la relació que hem vist és la més comuna i més fàcil d'analitzar: un al·lel domina sobre l'altre de manera que si el dominant és present, encara que només estigui representat una vegada, sempre és manifestarà, de manera que si l'al·lel és recessiu és necessari que estigui representat per duplicat per tal que es manifesti. Veiem diversos exemples i diverses possibilitats en funció de com sigui el genotip dels progenitors per a l'albinisme, un cas clar de dominància-recessivitat en la que per a que una persona sigui albina (absència de pigment a la pell i als cabells) s'han de presentar els dos gens de l'albinisme a l'hora:
Suposem que volem analitzar la possible descendència d'un home i una dona heterozigots per a l'albinisme: Na (hem de tenir en compte que l'al·lel dominant sempre s'escriu en majúscules) N representa la pigmentació normal i a representa l'absència de pigmentació:
Si observeu el resultat del encreuament, ens donaria una probabilitat del 25% que la descendència fos albina. Fixeu-vos que com la pigmentació normal es dominant respecte a l'absència de pigmentació, en un cas com aquest, el 75% de la descendència seria amb pigmentació normal, sent una part heterozigot i una altre més petita (sols un 25%) homozigot per a pigmentació normal.
Imaginem una altre situació: un pare albí es casa amb una dona heterozigot per a a la pigmentació. El resultat d'aquest encreuament seria:
Per a aquesta parella la probabilitat de tenir fills albins seria molt elevada: un 50%. Mentre que l'altre 50% serien fills amb pigmentació normal però heterozigots per a aquest caràcter.
Teniu en compte que cada cop que feu un encreuament heu d'assignar un valor (lletra) a l'al·lel que esteu estudiant: en majúscules sempre anirà el caràcter dominant i en minúscules el caràcter recessiu. En aquest cas he posat N per al valor normal i a per al valor recessiu però no sempre s'ha de representar així. Podríem haver assignat A per al valor normal i a per al valor recessiu, és a dir, la mateixa lletra: una en majúscules per al caràcter dominant i l'altre en minúscules per al caràcter recessiu.
- Herència intermèdia
Analitzarem també un exemple típic: el color de la flor de nit (Mirabilis jalapa):
V representa el color vermell per a la flor de nit, B representa el color blanc per a la mateixa varietat. Quan els dos al·lels són vermells VV (homozigot) la flor és vermella, quan els dos al·lels són blancs BB (homozigot) la flor resultant és blanca. Però quan l'individu és heterozigot VB (dóna igual l'ordre) la flor resultant es rosa. Veiem els possibles encreuaments i els resultats de la descendència:
Si una planta amb flors blanques (BB) es creua amb una de flors vermelles (VV) el resultat seria:
Si observeu els resultats veureu que el genotip resultant és un 100% heterozigot i el fenotip resultant, rosa, seria també un 100%.
Si una planta de flors roses és creua amb una de flors blanques el resultat seria:
Si observem els resultats ens donaria un 50% homozigot per al color blanc i un 50% heterozigot i rosa.
Si una planta de flors roses es creua amb una de flors vermelles el resultat seria molt similar a l'anterior:
L'únic canvi que podem observar respecte al resultat del encreuament anterior és que en lloc de tenir flors blanques, les que tenim són flors vermelles, però tornem a veure les mateixes proporcions.
L'última possibilitat és que creuem dues plantes roses:
Aquest és el cas més interessant d'estudi, ja que en ser ambdós progenitors heterozigot la varietat en la descendència és més gran. Obtenim un 25% de flors homozigòtiques blanques, un altre 25% de flors homozigòtiques vermelles i un 50% de flors heterozigòtiques roses.
Us heu adonat que en l'herència intermèdia cal que els individus siguin homozigots per obtenir tant el color vermell com el color blanc i que per obtenir el color intermig, el rosa, cal que l'individu sigui heterozigot?
- Codominància
Una varietat de flors de camèlia presenta flors blanques (BB) i flors vermelles (VV) per als individus homozigots. Quan es creuen individus blancs amb individus vermells el resultat és una flor heterozigòtica (BV) amb taques dels dos colors com la que veiem a la imatge:
Si us fixeu el cas és idèntic al que he posat en l'herència intermèdia. El que canvia és la forma en com s'expressen els gens que en aquest cas, en lloc de donar com a resultat una flor amb un color intermig, el que dona com a resultat és una flor amb taques.
Us mostro els exemples:
- Al·lelisme múltiple
La natura en general no és tan simple que només ofereix dos possibilitats per a cada al·lel. El més habitual és que per a cada característica hi puguin haver més de dos variants. En aquest cas es parla d'al·lelisme múltiple.
Un exemple interessant d'estudi d'al·lelisme múltiple amb codominància i recessivitat és el grup sanguini en els humans. El que estudiarem en aquest post no tindrà en compte el factor Rh, si no sol el sistema AB0.
El grup A i el grup B són dominants respecte al grup 0 i codominants entre sí de manera que de fenotips podem trobar:
Suposem que una dóna de grup sanguini A es casa amb un home de grup sanguini B. Sabent que tenen un fill amb grup sanguini 0 quin és el genotip dels progenitors?
Com el grup sanguini 0 és recessiu respecte als grups A i B, si han tingut un fill amb aquest grup sanguini vol dir que tant la dóna com l'home són heterozigots. Per tant el encreuament, el genotip i el fenotip només pot ser el següent:
La varietat de possibles encreuaments de grup sanguini són molt elevades i no les farem totes en aquest post, però ja us feu una idea, amb l'exemple anterior, com funciona un al·lelisme múltiple amb codominància i recessivitat.
Ara us toca a vosaltres. Pregunteu als vostres pares el seu grup sanguini i si podeu també als vostres avis, busqueu també el vostre. Amb aquestes dades hauríeu de poder saber quin és el vostre genotip per al grup sanguini. Us animeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada