Un cas especial: els gens lligats

Quan Mendel va enunciar la seva tercera llei, va tenir la sort que els caràcters que estava estudiant estan ubicats en cromosomes diferents. Com sabeu, durant la meiosis, els cromosomes es distribueixen en les cèl·lules filles (els gàmetes) de manera que cada cromàtide sencera se separa i va cap a una cèl·lula filla diferent. Això fa que tots els gens resultants de la recombinació genètica anterior i ubicats en el mateix cromosoma van junts al gàmeta. És a dir, si en un cromosoma estan els gens que determinen la forma en pic o no del cabell del front i el gen del color dels ulls aquests dos caràcters sempre s'heretaran junts a diferència d'aquells caràcters que estan ubicats en cromosomes diferents i que normalment s'hereten per separat tal i com diu la tercera llei de Mendel. 

Aquests gens situats en el mateix cromosoma se'n diuen gens lligats, ja que sempre aniran junts.

És molt útil saber quins caràcters estan ubicats en el mateix cromosoma a l'hora de valorar com s'heretaran els caràcters ja que això simplifica molt els càlculs. Veiem un exemple:

En la Drosophila Melanogaster (la mosca de la fruita) el gen que determina la mida de les antenes i el color de l'individu es troba situat en el mateix cromosoma. El resultat d'encreuar una mosca homozigòtica d'antenes i cos normal (AABB) amb una mosca també homozigòtica d'antenes curtes i cos negre (aabb) és:

Primer fem els gàmetes:

Com veieu tots els gàmetes són iguals, per tant el més probable és que ens trobem davant d'un cas on aplicaríem la primera llei de Mendel. Observem l'encreuament:

Amb l'encreuament confirmem que tota la descendència és igual. A partir d'aquest moment en encreuar individus de la descendència entre sí ens trobem que apareixen els mateixos fenotips dels progenitors en una proporció de 3:1. És a dir, els caràcters s'han transmès junts com si sols s'analitzés un caràcter.

El resultat és consistent amb la hipòtesi dels gens lligats i per tant simplifica molt els encreuaments que d'altra banda serien més complexos.

 

No obstant això, la realitat sol ser més complexa. Thomas Hunt, l'investigador que es va adonar de l'existència dels gens lligats també es va adonar que en un petit percentatge, quan encreuava línies pures apareixien petites variacions consistents amb la tercera llei de Mendel, però, tot i així, la probabilitat era massa baixa per considerar que es podia aplicar aquesta llei. La clau residia en la recombinació genètica que es produeix entre els cromosomes en la primera fase de la meiosis, la Profase I i que va descriure amb els seus experiments. Així mateix, també va descobrir que com més a prop estiguin entre sí els gens dins el cromosoma més fàcil és que aquests s'heretin junts i com més lluny sigui el seu locus més alta és la probabilitat que durant la Profase I, la recombinació genètica permeti que els caràcters s'heretin per separat.