Biocenosi

Un cop ja hem definit quin és el lloc on els éssers vius es desenvolupen val la pena comentar alguns aspectes de la biocenosi. Tal com vam comentar el el post introductori la biocenosi són tots aquells éssers vius que formen part d'un ecosistema. Aquesta definició és molt àmplia, ja que inclou els cinc regnes (plantae, animalia, fungui, protozoa i prokaryota) i a la vegada concreta ja que ens limitem, exactament, a aquests cinc regnes. Comentem cadascún d'ells:

• Prokaryota: Compren a tots aquells éssers vius unicel·lulars, és a dir, formats per una sola cèl·lula que no presenta nucli diferenciat.

• Protozoa: Compren a tots aquells éssers vius unicel·lulars que presenten un nucli diferenciat.

• Fungi: Compren a éssers vius tant unicel·lulars, com pluricel·lulars que si bé s'alimenten d'altres éssers vius o més aviat de matèria orgànica, ho fan mitjançant una digestió externa, és a dir, fora de les seves cèl·lules. A més la seva estructura interna també és característica.

• Plantae: Compren a tots aquells éssers vius pluricel·lulars autòtrofs, és a dir, que són capaços de fabricar-se el seu propi aliment, gràcies a la presència de clorofil·la dins les seves estructures. Inclou tant organismes terrestres com plantes i arbres, com organismes aquàtics: les algues.

• Animalia: Compren a tots aquells éssers vius pluricel·lulars heteròtrofs, és a dir, necessiten alimentar-se d'altres éssers vius per tal d'executar les seves funcions vitals. És aquí on trobem tots els grups d'invertebrats (mol·luscos, artropodes, equinoderms, etc.) i tots els grups de vertebrats com els peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.

Bé, ara ja sabem quins éssers podem trobar en un ecosistema, però sols la presència d'aquest éssers en un lloc determinat ja podem parlar d'ecosistema? És a dir, posem un tigre en una habitació i tenim un ecosistema? No, veritat? Què ens faltaria?
Molt bé! Les relacions! No podem parlar d'ecosistema si no podem definir una sèrie de relacions entre el biòtop i la biocenosi i entre els integrants de la biocenosi. A les relacions també les anomenem factors biòtics. I quines són aquestes relacions?
Bé, quan parlem de relacions podem parlar de dos tipus:

• L'intercanvi de matèria i energia que es dóna entre els éssers vius i el medi que ocupen, i

• Aquelles que només impliquen les relacions entre els membres d'una mateixa espècie i les relacions entre membres de diferents espècies.

Desenvolupem aquest últim grup de relacions, del primer ja en parlarem en el proper post.
Els factors biòtics que fan referència a com els éssers vius es relacionen entre ells es poden diferenciar principalment en dos grups:

Relacions intraespecífiques, és a dir, les relacions que s'estableixen entre membres d'una mateixa espècie. Concretament trobem:

• Associacions gregaries: Grups d'individus d'una mateixa espècie, no necessàriament emparentats, viuen junts durant un període de temps determinat per tal d'ajudar-se mútuament. Exemple: els ocells migratoris.

• Associacions colonials: Grups d'individus que viuen junts i provenen d'un mateix progenitor. Exemple: els coralls.

• Associacions socials: Associació d'individus fortament jerarquitzada on cadascú realitza una tasca imprescindible per a la supervivència del grup. Exemple: un rusc d'abelles.

• Associacions familiars: Grups d'individus, emparentats entre sí, l'objectiu dels quals és la procreació i protecció de les cries. Exemple: una família d'elefants, lèmurs, llops, lleons, etc.

Relacions interespecífiques, és a dir, les relacions que s'estableixen entre membres d'espècies diferents. Aquestes es poden considerar relacions no agressives i relacions agressives:
Relacions no agressives: En aquestes relacions els éssers vius que es relacionen no en resulten perjudicats si no que generalment una de les espècies, o totes dues, en surten beneficiades de la relació.

• Mutualisme: dos individus o més d'espècies diferents s'associen per beneficiar-se mútuament. Exemple: la pol·linització de les flors gràcies a les abelles, la protecció que ofereixen els esculls coral·lins als peixos, etc.

• Simbiosi: Cas extrem de mutualisme en el que les dues espècies són tant interdependents que ja no poden viure per separat. Es sol donar principalment a nivell bacterià. Un exemple molt clar és la flora bacteriana que viu en l'intestí humà i que ens permet digerir i absorbir nutrients que d'altra banda no podríem assimilar. Un altre exemple són els líquens, una associació tant interdependent que constitueix gairebé un ésser viu per sí mateix.

• Comensalisme: Un individu, el comensal, s'alimenta de les restes de menjar o dels productes alliberats per un altre organisme al qual, la presència del comensal no el perjudica. D'exemples de comensalismes n'hi ha molts. Ocells que s'alimenten de les restes d'aliments de grans mamífers o rèptils, o peixos que s'alimenten de les restes d'aliments d'animals més grans.

• Inquilisme: Un individu, l'inquilí, es refugia en el cos, o en alguna resta, d'un altre ésser viu sense perjudicar-lo. Un clar exemple és el bernat ermità que viu en les closques buides de cargols.

Relacions agressives: En aquestes relacions una de les espècies en resulta perjudicada respecte a l'altre.

• Competència: Quan dos espècies viuen en el mateix lloc, necessiten les mateixes condicions abiòtiques per viure i s'alimenten de les mateixes espècies, es diu que entren en competència. És a dir, les dos espècies competeixen per l'aliment i per l'espai on viuen. La que millor superi les dificultats (la millor adaptada) sobreviurà.

• Parasitisme: és dóna quan un individu (paràsit) viu a costa d'una altre (hoste) al qual perjudica sense causar-li la mort. Un clar exemple és el poll humà o el mosquit.

• Depredació: és dóna quan un individu (depredador) mata a un altre (presa) per tal de d'alimentar-se i el consumeix total o parcialment. Aquesta és la relació més clara i coneguda ja que implica l'alimentació. D'exemples n'hi ha molts.

Bé, fins aquí els factors biòtics. En el pròxim post parlarem de les relacions que impliquen un flux direccional de la matèria i l'energia i que per tant implica aprofundir en les relacions alimentàries i les relacions dels éssers vius amb el medi que habiten.