Biòtop

Bé, un cop ja sabem que és un ecosistema i quins són els elements que el formen, anem a aprofundir ara en cadascun d'aquest elements.
En aquest post parlarem del biòtop, és a dir, del medi fisicoquímic que forma l'ecosistema. Però que és el biòtop concretament? Aquesta paraula prové del grec bios que vol dir vida i topos que vol dir lloc, per tant el biòtop és el lloc on es desenvolupa la vida. Però a què ens referim amb lloc? Doncs ens referim a la part inorgànica de l'ecosistema: les roques, l'aire, l'aigua, les sals minerals, la sorra, etc.

Si mirem la imatge, podem veure en la part de d'alt els éssers vius que formen l'ecosistema que veiem en el centre i abaix està representat el biòtop format per roques, aigua, aire, etc. Per tant, tots aquells elements químics dels quals en depenen els éssers vius per sobreviure formen part del biòtop. Però tot i així aquest concepte encara arriba molt més lluny. Si fos només això, en parlar de substrat ja en tindríem prou, però no és així.
Imaginem una situació: Tenim dos sòl, amb la mateixa composició química, la mateixa quantitat d'humitat i el mateix aire. Un està situat a 2250m d'altitud als Pirineus, mentre que l'altre està situat al costat al nivell del mar prop del delta de l'Ebre a Tarragona. Creieu que es desenvoluparien els mateixos éssers vius en un lloc i altre? Doncs no. Però perquè? Doncs per que en el biòtop també influeix l'altitud, la temperatura, la insolació, etc.
Així doncs, tots aquells elements inorgànics que influeixen en l'ecosistema són considerats part del biòtop i els anomenem genèricament com a factors abiòtics.
I quins són exactament? Doncs són el substrat, el clima, el medi i els factors ambientals:

• El medi: amb medi ens referim a quin és el fluid en el que s'estan desenvolupant els éssers vius de l'ecosistema. Només poden ser dos o aeri, en el cas d'ecosistemes terrestres o aquàtic.

• El clima: és el conjunt de condicions que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc determinat, és a dir, la temperatura, les precipitacions, la humitat i el vent serien elements climàtics i l'altitud la latitud i la continentalitat (la distància relativa a la costa) serien factors climàtics.

• El substrat: amb aquest concepte fem referència al suport sòlid de l'ecosistema, és a dir, al lloc físic on molts éssers vius estan fixats. En el cas d'ecosistemes terrestres ens referim al sòl i en el cas d'ecosistemes aquàtics ens referim al sediment del fons de les diferents masses d'aigua que pot ser sorrenc o argilós.

• Els factors ambientals: amb aquest concepte ens referim a tots aquells elements físics i químics que influeixen en l'ecosistema i que no estan delimitats ni per el medi ni per el clima ni per el substrat. Aquests són la quantitat de llum solar que rep l'ecosistema, l'oxigen present, la proporció d'altres gasos, la salinitat que l'aigua, l'acidesa, etc.

Abans d'acabar aquest post sobre el biòtop crec que val la pena comentar algunes coses sobre el sòl, ja que aquest forma part del substrat i és un dels factors abiòtics més importants per al desenvolupament de molts éssers vius.
Quan estudiàvem com actuaven els éssers vius envers la roca, vam explicar que amb la meteorització tant química com física, aquests podien arribar a transformar una roca dura, en una terra solta on altres éssers vius podien viure. Bé a aquest procés se li anomena desenvolupament del sòl. Abans de parlar de com es desenvolupa un sòl, primer en farem una petita definició:

• El sòl és la capa superficial de la litosfera que està en contacte amb l'atmosfera. Està constituït per materials inorgànics com l'aire, l'aigua i els fragments de minerals i roques i per material orgànic o humus, format per restes d'éssers vius en descomposició com excrements, cadàvers d'animals, fulles i restes vegetals morts, etc. molt ric en nutrients.

I com es forma un sòl? Bé, tot comença amb una roca que anomenarem roca mare.
Quan per causa d'una allau, una erupció volcànica, un canvi brusc de temperatura o fins hi tot per l'acció humana una massa rocosa que abans estava sota terra queda exposada a l'atmosfera, aquesta de seguida comença a meteoritzar-se.
Primer es trencarà i fragmentarà en trossets cada cop més petits generalment a causa dels elements químics de l'atmosfera i de les variacions de temperatura. Gràcies a aquesta fragmentació, s'obriran esquerdes que els microorganismes, desprès els insectes i tot seguit les plantes amb arrels petites com les herbes aprofitaran per transformar fragments rocosos en trossos cada cop més petits fins arribar a desenvolupar una capa de sorra on plantes cada cop més grans puguin arrelar. A mesura que avança el temps, la capa de sòl és més amplia, la roca mare queda a més profunditat i la part superficial s'enriqueix en matèria orgànica fruit de l'activitat biològica que s'hi desenvolupa en la superfície.

Ara ja tenim algunes capes ben diferenciades que en diem horitzons:

• Horitzó O: és la capa més superficial composta principalment de humus i per tant és de color negre ja que aquest color sol ser indicatiu de la matèria orgànica en descomposició.
• Horitzó A o de rentat: és una capa enriquida en matèria orgànica que es troba just sota el primer horitzó. Així mateix se li anomena horitzó de rentat perquè les sals minerals que podia contenir la roca mare han estat arrossegades per l'aigua de pluja cap a les capes inferiors.
• Horitzó B o de precipitació: aquesta capa situada sota l'horitzó A, té menys humus i per tant és de color més clar. Està molt enriquit en sals minerals que provenen de l'horitzó superior.
• Horitzó C o subsòl. És la capa intermèdia entre el sòl i la roca mare. Està format per fragments de roca poc alterats.
• Horitzó R o roca mare. És la roca a partir de la qual s'ha desenvolupat el sòl. Està poc alterada tot i que la seva part superior està sotmesa a processos de meteorització i probablement d'erosió.

Quan tenim un sòl ben desenvolupat on diferenciem tots els horitzons tal i com veiem a la imatge, en diem sòl madur. Si el sòl no està completament desenvolupat perquè les condicions ambientals han variat o no han estat suficientment estables durant el temps necessaris diem que tenim un sòl immadur.
Bé, fins aquí el post sobre els biòtops, en el pròxim biocenosi!