Classificació de les proteïnes

Un cop ja sabem que és una proteïna, de què està formada i com s'estructura, ara ja estem en condicions d'avaluar com es classifiquen i quins criteris es fa servir per fer-ho.
Quan una proteïna està constituïda exclusivament per aminoàcids s'anomena holoproteïna, mentre que si aquesta conté algun  altre tipus de molècula rep el nom d'heteroproteïna.

• Holoproteïnes

Aquest grup es divideix en proteïnes filamentoses i proteïnes globulars
Proteïnes filamentoses
Són insolubles en aigua i es troben principalment en els animals. En aquestes proteïnes l'estructura secundària és estable i regular, donant com a resultat molècules allargades o filamentoses. Tenen funcions estructurals en la cèl·lula i l'organisme. Pertanyen a aquest grup el col·lagen, propi dels teixits conjuntius; les queratines, presents en formacions epidèrmiques com el cabell, les ungles, la llana, les banyes, peülles, plomes, etc.; les elastines, presents en tendons i vasos sanguinis i les fibroïnes, que es troben en els fils de seda.

Proteïnes globulars
Es tracta de proteïnes generalment solubles en aigua i en dissolucions salines que presenten una estructura terciàries complexes en forma de cabdell que es pleguen compactadament. La major part d'aquestes proteïnes són subunitats d'estructures quaternàries més complexes que es classifiquen com heteroproteïnes. Pertanyen a aquest grup les protamines, solubles en aigua i associades al DNA dels espermatozoides; les histones, associades al DNA del nucli de les cèl·lules excepte dels espermatozoides; les prolamines, insolubles en aigua que es troben en llavors vegetals; glutenines, insolubles en aigua, però solubles en àcids i bases diluïdes; albúmines, solubles en aigua formen part de la seroalbúmina de la sang, l'ovoalbúmina de l'ou, la lactoalbúmina de la llet i la globina de l'hemoglobina. Per últim també tenim les globulines, que són solubles en solucions salines i que formen part de l'ovoglobulina de l'ou, la lactoglobulina de llet, les seroglobulines de la sang, l'hemoglobina i les immunoglobulines.

• Heteroproteïnes

Són molècules formades per la unió d'un grup proteic amb un altre de no proteic anomenat grup prostètic. Aquests són molècules petites que s'uneixen de forma covalent o no a la proteïna i que la capaciten per executar unes funcions determinades. Formen part d'aquest grup les cromoproteïnes, glicoproteïnes, lipoproteïnes, fosfoproteïnes i nucleoproteïnes.

• Cromoproteïnes: tenen com a grup prostètic una substància amb color, per tant solen ser pigments. Aquest grup es divideix en porfirínics, on trobem el grup hemo de l'hemoglobina i en no porfirínics on trobem l'hemocianina (pigment respiratori de crustacis i mol·luscs).

• Glicoproteïnes: són heteroproteïnes que tenen com a grup prostètic molècules de glúcids. Per exemple les immunoglobulines o els proteoglicans presents en els líquids sinovials.
• Lipoproteïnes: són heteroproteïnes que tenen àcids grassos com a grup prostètic. Per exemple les lipoproteïnes sanguínies que s'encarreguen de transportar lípids pel flux circulatori.
• Fosfoproteïnes: són les heteroproteïnes que tenen l'àcid fosfòric coma grup prostètic. Per exemple la caseïna de la llet i la vitel·lina del rovell de l'ou.
• Nucleoproteïnes: són les heteroproteïnes que tenen un àcid nucleic com a grup prostètic. Per exemple les associacions d'histones o protamines relacionades amb la cromatina del nucli cel·lular.

A part d'aquests dos grups que depenen de les associacions proteiques, també podem classificar les proteïnes en completes o incompletes en funció de la seva composició en aminoàcids essencials.

• Completes: aquelles proteïnes que contenen tots els aminoàcids essencials de manera que les fa molt adequades a la dieta ja que tenen un alt valor proteic com l'albúmina de l'ou.
• Incompletes: aquelles que els hi falten diversos aminoàcids essencials i per tant l'alimentació en exclusiva d'aquest tipus de substàncies pot originar malalties per carència. Per exemple les glutenines de les farines vegetals que no tenen triptòfan.