Funcions de les proteïnes

Al igual que les seves propietats, les funcions de les proteïnes depenen en gran mesura de la seqüència d'aminoàcids, per tant del seu radical R i de la seva estructura tridimensional. Així mateix, són una de les molècules biològiques que més funcions diferents poden arribar a desenvolupar.
Algunes de les funcions més importants són: estructural, reserva, transport, enzimàtica, hormonal, defensa, contràctil i homeostàtica.

Funció estructural
El 80% del protoplasma cel·lular deshidratat està constituït per proteïnes estructurals. Normalment presenten una morfologia filamentosa. Com a exemples podem esmentar:

• Glicoproteïnes presents en les membranes cel·lulars.
• Les proteïnes dels flagels i els cilis.
• Les histones que tenen funció de suport dels cromosomes.
• Les queratines presents en el cabell i les ungles.
• La elastina present als teixits reticulars.
• El col·lagen present als teixits cartilaginosos, conjuntiu i ossi.

Funció de reserva
Les proteïnes normalment tenen poca funció energètica, ja que existixen altres molècules més adequades per aquesta funció. Tot i així, en algunes substàncies es fa necessari aquesta funció. És el cas de l'ovoalbúmina de l'ou, la caseïna de la llet, la zeïna del blat de moro i la gliadina de la llavor del blat. El motiu és clar: tots aquests casos tenen en comú que han de servir d'alimentació en els primers estadis de desenvolupament de l'individu.

Encara que a nivell de reserva, sols executen aquesta funció les proteïnes abans esmentades, també és possible que l'organisme utilitzi altres proteïnes per aconseguir energia quan es dóna una deficiència en les molècules essencialment energètiques com els glúcids o els lípids o una dieta hiperprotèica. En aquests casos, la transaminació, transformació dels aminoàcids en greix, provoca un excés d'àcid úric que pot cristal·litzar en els ronyons, la pell o les articulacions originant la malaltia anomenada gota, un tipus d'artritis molt dolorosa.


Funció de transport
Algunes proteïnes ajuden a l'organisme a transportar diverses substàncies que d'altra banda no es podrien moure per l'organisme. És el cas dels pigments respiratoris com l'hemoglobina, hemeritrina i l'hemocianina que fan el transport de l'oxigen per la sang; la seroalbúmina que transporta moltes substàncies per la sang; la transferina que transporta ferro i les lipoproteïnes, que permeten el transport de lípids per la sang.
Així mateix també intervenen en el transport actiu a través de la membrana plasmàtica. És el cas de les permeases.

Funció hormonal
Les hormones són substàncies, transportades pel medi intern, que actuen sobre determinades cèl·lules a les quals estimulen per a executar una funció determinada. En són exemples la insulina, encarregada de disminuir la glucosa en sang; la calcitonina, encarregada del metabolisme del calci o l'hormona de creixement.

Funció de defensa
Aquesta funció la duen a terme les immunoglobulines que participen en la formació dels anticossos; les trombines i fibrinogen, presents als factors de coagulació; les mucines que protegeixen les mucoses; algunes antitoxines presents a antídots de verins i molts antibiòtics.

Funció contràctil
Aquesta funció és molt útil per al moviment de algunes cèl·lules, és el cas de la flagel·lina del flagel bacterià. Així mateix, també és necessària en les contraccions de les fibres musculars que permeten el moviment del cos, és el cas de l'actina i la miosina encarregada de la contracció i relaxació de les fibres musculars.

Funció homeostàtica i reguladora
Algunes proteïnes participen en la regulació del pH gràcies a la seva capacitat amortidora i en la divisió cel·lular.

Funció enzimàtica
Aquesta, és sens dubte una de les funcions més importants de les proteïnes, ja que sense la presència de proteïnes catalitzadores la major part de les reaccions químiques del nostre cos no es podrien portar a terme. Existeixen prop d'un miler d'enzims diferents amb funcions diferents. Per aquest motiu, dedicaré un post sencer a desenvolupar aquest punt. Per ara, com a exemples d'enzims tenim les lipases, especialitzades en la degradació dels lípids, la lactasa; necessària per a la hidròlisi de la lactosa; les peptidases, utilitzades en la hidròlisi dels lípids i les deshidrogenases presents en les reaccions de deshidratació.